Com publicar un llibre i no morir en el intent.

Col·laboració de Palafolls de Munt al programa de Ràdio Palafolls "Per no dir res" del 7 de maig del 2013:

"Bona tarda benvolguts radiooients i contertulians, com deia en Paco Umbral “hoy he venido aquí a hablar de mi libro”. Com alguns ja sabeu, acabo d’autoeditar-me una novel·la. El procés de creació ha estat llarg i feixuc, els entrebancs moltíssims, la feina àrdua, etcètera... o sigui, el normal en aquests casos, ni més ni menys. Un cop el producte acabat, ha arribat l’hora de fer-lo arribar a la gent, perquè sinó no té gràcia. Primer intento fer el que fa en Quim Monzó, l’Albert Sánchez Piñol o l’Albert Espinosa, per posar tres exemples a l’atzar, que és anar a l’editorial amb el manuscrit i entregar-lo perquè l’editin i el venguin al Corte Inglés i al FNAC, i si en sobren també a la resta de llibreries de Catalunya. Com que jo encara no tinc editorial, em poso en contacte amb Edicions 62, Edicions La Magrana, Edicions La Campana, La Columna, Planeta i Seix Barral, que són les que més conec,  per oferir-los publicar el meu llibre. Ningú en contesta. Ho torno a intentar, ara oferint-lo a editorials més petites. Un parell d’elles es dignen a respondre i em redireccionen a la seva pàgina web on se m’ofereixen tota una sèrie de serveis de pagament: Correcció del text per professionals, maquetació, disseny de portada, impressió digital, tramitació de l’ISBN, del Dipòsit Legal, del Codi de Barres, pàgina web personalitzada del llibre, presentació en grans centres comercials i servei de distribució en llibreries, entre altres. Quan els hi dic que em pensava que tot això anava a càrrec de l’editorial es foten un fart de riure i em diuen que si em penso que sóc la Rowlling o què. Total que pel cap baix la broma em sortiria per més de dos mil euros, això si la tirada no sobrepassa els cent exemplars. Tenint en compte el minso percentatge dels beneficis que aquestes editorials reserven als autors, s’hauria d’esgotar l’edició, i de vendre la novel·la a més de cent euros per no perdri calers. Com que tot això no em quadra, entro en un xat especialitzat i demano consell. Em diuen que la única manera de que les editorials et publiquin és guanyant algun premi literari. Així doncs, em presento als més importants, que resulta que també són els més lucratius, però crec que em van tornar els manuscrits sense ni haver-los llegit, ja que quan els vaig anar a recollir encara estaven per desenbolicar. Torno a entrar en un xat per veure si el problema és que la novel·la és dolenta o és que hi ha alguna altra cosa que desconeixo. Em contesten que sóc molt innocent, que com se m’ocorre presentar-me a un premi de narrativa sense tenir un agent literari. Que no s’ha donat mai el cas que un autor novell sense agent literari guanyés un premi. Vaja, això no ho sabia. Entro altra vegada a internet i busco agents literaris per oferir-los tenir-me com a representat. Envio dotzenes de sol·licituts però només em contesten un parell d’ells, que a més a més són els únics que no representen a cap autor mínimament reputat. Em diuen que els hi ingressi uns cents euros al seu número de compte, que els hi enviï la novel·la en PDF, i que quan se l’hagin llegit ja m’enviaran l’informe sobre el que els hi ha semblat, sobre les seves possibilitats d’èxit comercial i sobre si accedirien a tenir-me en nòmina d’autors o no. Abans de fer el ingrés em torno a posar a internet i pregunto sobre el tema. Em contesten que he estat de sort si hi ha hagut algun agent literari que m’hagi respòs; que normalment no es dignen ni ha contestar a autors novells; que és cert que cobren uns cent euros només per mirar-se la novel·la; però que segurament se la llegiran d’aquí quatre o cinc anys, si finalment arriben a fer-ho, perquè en tenen dotzenes i dotzenes d’acumulades al despatx, pendents.  Total, res. O sigui que la millor opció que he trobat és anar a la impremta de la cantonada, preguntar quant em costaria fer cent còpies del meu llibre, comptar quants exemplars hauria de vendre a un preu raonable per cobrir despeses, comptar els familiars i amics que es veurien en el compromís i, per tant, en l'obligació de comprar-me’n un i, si en son prous, autoeditar-me’l jo mateix. És el que vaig fer, i estic molt content de com ha anat la cosa. I fins aquí els meus consells als escriptors novells. Apa, fins la setmana que ve."