"Per no dir res...". Dijous 16 de febrer del 2012 a Ràdio Palafolls.
Bona tarda estimats radiooients i contertulians, un com més des de Ràdio Palafolls se’m brinda la possibilitat de seguir compartint amb tots vosaltres assenyades reflexions sobre tots aquells temes d’actualitat que potencialment poden ser objecte de comentaris, aclaracions o puntualitzacions. Agraeixo al director del programa, el senyor Carles Gorini, i tot l’equip que fa possible aquest espai radiofònic, aquesta nova oportunitat, i espero estar a l’alçada de les expectatives que els productors del programa, i la meva mare, tenen dipositades en mi.
Bona tarda estimats radiooients i contertulians, un com més des de Ràdio Palafolls se’m brinda la possibilitat de seguir compartint amb tots vosaltres assenyades reflexions sobre tots aquells temes d’actualitat que potencialment poden ser objecte de comentaris, aclaracions o puntualitzacions. Agraeixo al director del programa, el senyor Carles Gorini, i tot l’equip que fa possible aquest espai radiofònic, aquesta nova oportunitat, i espero estar a l’alçada de les expectatives que els productors del programa, i la meva mare, tenen dipositades en mi.
No cal repetir, perquè ja ho han dit la resta de mitjans de comunicació, que aquest 2012 ha començat potent: Per una banda tenim una altre vegada a la dreta governant l’Estat; el Barça possiblement no guanyarà la Lliga després d’anys de domini avassagador; s’ha anunciat una nova guerra a l’Orient Mitjà, amb la invasió de Iran per part d’Israel ; i els catalans hem patit un cop més un altre greuge nacional al saber que Pa Negre no obtaria finalment als Òscar… a més a més de moltes altres notícies no tant rellevants com l’anunci de la fi del món previst per mitjans de desembre que ve.
Però el que avui us vull comentar és la primícia que va difondre fa uns dies el diari italià Il Fatto Quotidiano, especialitzat en periodisme d’investigació, segons la qual s’està maquinant un complot al Vaticà per assassinar al Papa. Segons aquestes mateixes fonts, existeix un document secret que afirma que el papa Benet XVI morirà aquest any. Per documentar aquesta teoria, el diari afegeix que des de fa temps hi ha una relació molt conflictiva entre el Papa Benet XVI i el cardenal Tarcisio Bertone, secretari d’Estat del Vaticà i el prelat més important de la cúria vaticana després del papa, fins arribar al punt de tenir-se un odi personal. Segueix l’article mencionant altres episodis secrets que recolzarien la tesi de que s’ha tramat un complot contra el papa, fruit d’una guerra interna entre dos bàndols dins el Vaticà.
El que no s’especifica és com es durà a terme aquest parricidi, fet que ens porta a deduir que potser aquest pla no està tant avançat com sembla. Perquè, desenganyem-nos, matar al Papa de Roma no és tant senzill. És per això que des d’aquest espai oferim la nostra humil col·laboració, un cop més, per ajudar als més necessitats, com a bons cristians que som. Comencem per recalcar que no es pot matar al papa de qualsevol manera. No val un tret com l’Alí Agca, o un simple enverinament com a Joan Pau I. Ha de ser una assassinat digne d’un personatge de la seva alçada. És per això que hem descartat els mètodes més mundans i ens hem quedat amb aquests tres, que encapçalen el nostre rànquing de preferències: Primer, matar al Papa donant-li una hòstia enverinada. Creiem que és una mort molt adient al seu càrrec, i que agrairien haver-la tingut tots els de la seva espècie. Segon, proporcionant-li un nen amb sida. Pot ser un nen tailandès de l’ofici (molt econòmic), un menino de la rúa brasiler (té el seu morbo exòtic), un negret de l’Àfrica (per col·laborar a la seva manera amb el Domund), o un nen gitano (que reviuria els instints bàsics d’un individu de passat nazi com en Ratzinguer). Seria una mort molt fashion, ja que seria fruit de la pederàstia, tant de moda entre ells. El problema és que seria una mort més lenta, ja que s’hauria d’esperar que la malaltia fes efecte. I la tercera opció seria empalar-lo directament a la plaça sant Pere del Vaticà. Seria la opció més mediàtica, que reportaria uns bons ingressos en drets televisius a les depauperades arques vaticanes, però que podria portar alguns problemes amb la llei als cardenals implicats, a no ser que fossin jutjats per la justícia espanyola, es clar.
Bé, són només unes idees que, encara que creiem molt originals, segur que la que trien també ens sorprendrà , i molt. I és que la realitat sempre supera la ficció. Apa, fins la setmana que ve.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada