Manifestació per a la Independència de Catalunya

Abans d’ahir, dissabte dia 9  de juliol, Palafolls de Munt va anar a Barcelona a la Manifestació per a la Independència de Catalunya, que recuperava l’esperit del 10 de juny de l’any passat quan es va convocar la manifestació per la sentencia  del Tribunal Constitucional contra l’Estatut. Enmig de quaranta mil persones -segons l'organització- (tretze mil segons la Guàrdia Urbana, i vint-i-tres segons els de l’empresa de l’helicòpter llogada pel PP), vam poder copsar l’esperit reivindicatiu de la trobada que, amb proclames independentistes, va demanar als polítics una mica de professionalitat i a la ciutadania valentia per lluitar per una Catalunya independent dins d’Europa. La manifestació va començar a la plaça Urquinaona i va acabar a l’Arc de Triomf, on es va instal·lar una tarima improvisada davant la negativa del consistori convergent a donar cap mena de facilitat als organitzadors de l’acte, seguint les instruccions del PP, partit al qual deuen vassallatge, pleitesia i felació. Durant el recorregut vam poder anar veient tot l’ampli repertori de la fauna independentista: Des dels afiliats d’ERC, SI, CUP, Reagrupament, JERC,etc… a l’espera d’un càrrec ben remunerat quan siguem independents, fins a la iaia que va anar-hi perquè estaba cansada de que li toquessin el cul al ball de tarda del local de l’Obra Social de Caixa Catalunya de Ciutat Vella, passant pels Boixos Nois reciclats a independentistes (amb tota la vella parafernalia skin al servei  de la nova causa), esbarts dansaires ballant la conga, una mini colla de castellers que van arribar a carregar un un d’un, alguns grallers i tamborilers, molta gent que passava per allà i que van veure que era més econòmic passar la tarda a la mani que al cine o al McDonalds, nens, joves, avis, catalans convençuts, castellans amb l’esperança de que la independència faci que aquests milions d’euros que cada any se’n van a Espanya reverteixin en la creació de riquesa i ocupació a casa nostra, algun triler rambler  espavilat que va fer l’agost, indignats que van proposar seguir la protesta amb una acampada indefinida a on fos…i jo (el que no vaig veure aquest any és en Xacó –perdó, ara s’ha d'escriure Chacó-). L’acte va concloure amb un parlament del dr. Moisès Broggi, de l’alt dels de Teatre de Guerrilla (amb una gràcia equivalent a la de’n Zapatero explicant acudits del Chiquito de la Calzada), de l’Heribert Barrera i d’una dona que no sé qui era. Abans de finalitzar la mani es va sortejar un pernil (que va tocar al nº 385), es van repartir pilotes inflables de Nivea i viseres de Caixa Laietana, i es emplaçar a tothom per l’any vinent. Se’ns dubte que tornaré a  anar-hi!