De vacances a Eivissa (dia 6).

Torno a l’hotel. No em donen la clau de l’habitació perquè l’estan netejant. Decideixo anar a la platja. M’han recomanat la de s’Illot des Renclí. És una cala petita, orientada al nord. Té el millor fons marí de l’illa, amb praderes de posidònia, esponges i gran varietat de peixos i meduses. La platja s’omple ràpidament. Al meu costat estén la tovallola una jove italiana. Es treu la roba i es queda en banyador d’una peça. La gent del voltant ràpidament murmura i posa cares de desaprovació. Un d’ells avisa al vigilant de la platja. Aquest s’hi acosta i li diu que si no sap que està a Eivissa, i que si no li va vergonya anar d’aquella manera. Que s’ha vestir de manera més adequada. Que si no vol estar en top-less, que com a mínim es posi un biquini. La noia es ruboritza, s’estira a la tovallola cap per avall i s’arremanga el banyador fins a la cintura. Sembla ser que l’ambient s’ha calmat, i tothom continua prenent el sol com si res no hagués passat.
Ja és cap el migdia i vaig a fer el vermut al bar Vistalegre de Sant Joan. Demano un Martini negre i el Diario de Ibiza. Llegeixo els titular de la portada: "Gerard Piqué y Shakira están de incognito en Ibiza. La prensa rosa ofrece una generosa recompensa a quien aporte fotos comprometedoras de la pareja en la isla". Quina sort el que aconsegueixi aquesta foto, li pot solucionar la vida!

Vaig a dinar a “El Bigotes”, un restaurant familiar de la Cala Mastella. Cuinen d’una manera tradicional el peix que el mateix amo pesca al matí.
A la tarda m’acosto al mercat hippie de Ses Dalies, a Sant Carlos. Em creuo amb en Gurb i li dic que l’estan buscant. El recinte està ple d’argentins venent artesania eivissenca feta a la Xina. M’apropo al “Ses Dalies Budas’ Lounge-Bar Chill-out”. El local està decorat amb espelmes aromàtiques, mocadors estampats amb elefants, figures d’un xino gordo en cuclilles, sofàs amb coixins de lluentors... tot això a sota d’un toldo que ells anomenen “jaima”. Demano una “Buda’s Beer”. Omplen mitja gerra de cervesa, i hi afegeixen sucre, uns glaçons, unes fulles de menta i una petita ombrel•la de paper. M’emporto la beguda abans no hi encenguin la bengala. Al voltant del bar hi ha botigues d’encens, de minerals amb propietats miraculoses, de llibres orientals d’autoajuda... m’aturo davant d’una d’aquestes parades, i un gurú amb molt de palique m’encoloma mitja dotzena de xacres amb denominació d’origen, un quilo de karma a granel, un mantra brodat a mà, uns quants “xutes” de zen, un reiki amb certificat de garantia per dos anys, i un solar al Nirvana (orientat al nord).
Torno a l’hotel, però em diuen que no puc anar a l’habitació perquè hi estan feinejant les dones de la neteja. Tinc pipi i me’n vaig al lavabo d’homes. Està temporalment fora de servei. Vaig al de dones. Una veu que em parla des del darrera de la porta de l’únic water que hi ha em demana una compresa. M’estic pixant i dedueixo que n’hi haurà per estona si no satisfaig el requeriment. Contesto un “aha” amb veu de dona i penso on puc trobar-ne una. Ni idea. Em recorda que és urgent. A sota del lavabo hi ha el cubell de les escombraries. L’obro i en trec una d’usada. Vaig corrents a recepció i demano Tippex. Pinto la sang presa amb aquest corrector, i li allargo la compresa per sota la porta. No cola. Comença a despotricar en estranger, surt i em persegueix per tot l’hotel amb la intenció d’abofetejar-me amb la seva compresa usada. Quan passo pel costat de la piscina rellisco i caic. Els clients de l’hotel es foten un fart de riure, i ella considera venjat el ultratge i se’n va. Aprofito que estic a la piscina per fer pipi.
Aquesta nit decideixo quedar-me a l’hotel. Cada dia els animadors de l’establiment organitzen una entreteniment diferent. Avui és la nit de “The Love Boat” (“Vacaciones en el mar”) i han organitzat el “Sopar amb el Capità”.
Com que estic sol, l’animador em fa “Capità del vaixell”. La meva feina serà deixar-me fotografiar amb els clients, cosa que fa que no tingui temps de menjar res en tot el sopar. Entre el primer i el segon plat ens fan una demostració de matalassos. Són de viscolàstica amb tractament anti-àcars. En compro quatre i em regalen el cinquè. Una ganga. A les postres fan una rifa. Em toca el xai. A l’hotel no accepten animals i he d’abandonar l’establiment. Deambulo pels carrers de Sant Antoni amb el xai lligat d’una corda. M’atura la guàrdia civil, i l’agent Sañudo em deriva a un centre de salut mental, on el facultatiu de torn, després d’un examen superficial, descarta qualsevol tipus d’alteració. Li dono el xai com a pagament dels honoraris i abandono el centre. És la matinada del meu darrer dia de vacances a Eivissa.