Luna & Vila a la IV edició del cicle 4Djazz de Palafolls

Ahir  divendres dia 3 de juny va començar la IV edició del cicle 4Djazz de Palafolls, amb l’actuació de Luna & Vila.

El concert, que en un principi estava previst fer als jardins del Casal de la Dona, finalment es va fer va l’interior de can Florenci, per por a que la climatologia ens fes una mala passada.

L’entrada al concert va valer 3 euros. Hi van assistir unes seixanta o seixanta i tantes persones. Va durar quasi una hora i mitja, sense interrupcions. Els artistes (Clara Luna a la veu, Albert Vila a la guitarra, i el pedal d’Albert) ens van interpretar temes clàssics de jazz, més una peça d’un compositor català.

Al meu parer, el concert va estar a l’alçada de les expectatives, amb la Clara Luna i l’Albert Vila fent gala d’un virtuosisme inqüestionable. La Clara, a més, ens va obsequiar amb un timbre de veu inconfundiblement jazzístic, que va aprofitar tot sovint  també per fer un ampli repertori de “gorgoritos”, recurs, però, que a vegades em va semblar un pel excessiu (extrem que segurament no deurien compartir la majoria dels assistents, especialment les tres dones del bar, que no van parar de moure l’esquelet en tota l’estona). Crec també que les introduccions als temes podrien haver estat una mica més complertes, encara que molts d’ells eren composicions prou conegudes. S’agraeix la voluntat que hi van posar en fer participar al públic de l’espectacle animant-lo a fer els cors  en un parell dels temes que van interpretar, malgrat que l’èxit de la iniciativa (sobretot en el primer tema) es quedés a mitges, més per la reticència de l’audiència que per la falta d’insistència en la proposta (cosa que va contribuir també a que aquests escassos dos metres que separaven els músics del públic únicament s’escurcessin en moments molt puntuals de la vetllada). Fets aquest petits comentaris, he de dir que tant al públic com a mi personalment el concert ens va semblar una molt bona proposta musical, i així els hi vam agrair aplaudint efusivament al final de l’actuació, i obligant-los a fer el bis de rigor.

En quan a l’escenari, crec que va ser un encert traslladar-lo a l’interior del Casal, no tant per possibles inclemències meteorològiques, sinó perquè una proposta intimista i de petit format com aquesta hagués quedat molt deslluïda en un espai obert. A mes, l’interior del local és el lloc més semblant que tenim a Palafolls d’una cava de jazz, salvant les distàncies. Com a desig personal, i encara que fa més de deu anys que no fumo, hagués agraït com el primer estar envoltat de  boira tabaquera, cosa que de ben segur hagués donat un plus a la vetllada.

Apart d’agrair als dos músics la seva feina, voldria estendre l’agraïment també a en Federico Francesch per l’encert d’aquesta iniciativa, per l’esforç en organitzar-la i per l’èxit de la mateixa.

PUNTUACIÓ: 7