Si per als crítics d'art ja és prou difícil escriure ressenyes originals i enginyoses que aportin aquest plus, aquest valor afegit a la visita a una exposició, no seré jo l’intrús que pretengui donar lliçons de com fer-les. Simplement dir que en aquest cas, no calen.
Intento fer una descripció de l'exposició, però no puc: No encerto les paraules adequades. Ho torno a intentar, ara com si fos un gos que sabés escriure: A la sala hi trobem quadres amb dibuixos de nenes, acompanyats de texts que els complementen, escrits amb una narrativa poètica i amb un vocabulari sense censura ni pudor. Aquest elements, protagonistes, es combinen amb fotografies, escultures i altres plafons amb Post-its on els visitants poden dir-hi la seva. Com a gos, no hi hauria de trobar-hi cap gràcia: no tinc sentit de l’estètica, no sé què és l’art, però...hòstia puta!!!!!
Puntuació: 10 (Aneu-la a veure)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada