Excursió a Empúries, l'Escala i l'Estartit. "La Puput". 10-04-2011

Sortim puntuals a les vuit. Poca estona després d’haver començat la marxa les primeres bufetes apreten, i les pròstates més guerrilleres reclamen una urgent visita a Can Roca. S’insta als sol•licitants a que s’esperin a l’hora d’esmorzar. Fem la parada en una estació de servei de carretera. Un cop cruspits els respectius cruassants i cafès amb llet, i satisfetes les necessitats fisiològiques , reprenem la marxa. Només arrencar les mateixes pròstates tornen a reclamar anar al labavo. Se’ls hi torna a denegar. No podem parar-nos més fins a arribar a destí, ja que les guies ens esperen puntuals a dos quarts d’onze.


Arribem a la ciutat grega i romana d’Empúries. Dues simpàtiques guies ens esperen per fer-nos una visita guiada. Tot just arribar ens adonem que la ciutat està a mig fer. Només hi ha els fonaments i, com a molt, un parell de pams de paret. Deixem les guies amb la paraula a la boca i girem cua. Acordem tornar-hi quan estigui feta del tot.

Sortim cap a una fàbrica de seitons. Hi arribem vint minuts després. Ens ensenyen la sala on salen els peixos. Està buida, ja que avui és diumenge i les treballadores fan festa. Passem a la botiga. Hi trobem conserves de tonyina envasades al país basc, escopinyes de Cantàbria, olives “La Sevillana” i vi turbio de Galícia, entre altres productes artesans. Algunes veus comparen els preus amb els del Caprabo i la majoria de nosaltres abandonem la fàbrica sense fer gasto.

Anem cap a l’Estartit i arribem a l’Hotel Panorama (***) una hora abans del previst. Dinarem un Buffet Lliure que consta de disset entrants (amb una gran varietat d’amanides i altres “delicatesen” pròpies d’establiments de molt més renom), altres tants segons ( amb canalons, vedella amb bolets, peus de porc, paella… i moltes més cassoles que feien salivera només de veure-les), un gran assortit de deliciosos postres, pa, vi del celler, cava brut nature, cafè i copa. No parem d’aixecar-nos de la cadira per a anar a omplir el plat una vegada i una altra. Quan els remordiments per afartar-nos sense mesura ens volen fer desdir d’aixecar-nos de taula per enèsima vegada, els més vells de la comitiva ens els treuen del tot repetint-nos, amb molt de convenciment, que “val més que faci mal que no pas que quedi”.

Dir que els de La Puput van quedar com uns senyors triant aquest restaurant és quedar-se curt. Trigarem molt de temps a oblidar tan copiós i exquisit tiberi. Un èxit total. Ningú se’n recorda ara de la decepció que ha suposat la visita a la ciutat d’Empúries , ni de la decebedora visita a la “suposada” fàbrica d’anxoves, i tothom coincideix, per unanimitat, a qualificar l’excursió de “10”.

PUNTUACIÓ: 10