El rei de Swazilàndia

 
"Fòrum Palatiolo". Ràdio Palafolls.

Benvolguts radiooients i contertulians, avui parlarem del rei de Swazilàndia. Mswati III, que així és com es diu, és el monarca d’aquest petit país africà de 1.200.000 habitants situat entre Sud-àfrica i Mozambic. Mswati III està casat amb 14 dones i és pare de 24 fills. El seu pare va tenir 100 dones i 1000 nets. El seu clan familiar concentra el 70% de la riquesa del país, i el 70% dels seus súbdits viuen amb menys d’un dòlar al dia, i amb una esperança de vida que no supera els 32 anys. La seva fortuna personal el situa entre els 15 monarques més rics del món, per sobre del rei d’Espanya o de l’emperador del Japó. Un dels costums que té, entre altres, és el de, periòdicament, buscar noves dones per casar-se. La tria no pot ser a la babalà, ja que l’escollida ha de demostrar habilitats en la política, tenir dots de governant, un impressionant bagatge cultural contrastat amb un currículum acadèmic brillant, un immaculada reputació, i altres virtuts i habilitats pròpies de la consort d’un del monarques més rics del món. Així doncs, fa pocs dies va triar la seva darrera dona, entre 50.000 verges que va fer desfilar i ballar per a ell despullades. En aquesta cerimònia anomenada Dansa de la Canya, el monarca, vestit per a l’ocasió amb una pell de lleopard, va triar, com és costum, la més guapa i espectacular -i un parell més de reserva pels cap de setmana.


Sempre s’ha dit que una de les virtuts del periodista és saber trametre la notícia amb imparcialitat, sense ser tendenciós ni influir en la opinió pública. Malauradament aquesta casta de periodistes està en declivi, i només en casos molt comptats, com poden ser Federico Jiménez Losantos, Luís Herrero o Pedro J. Ramírez, aconsegueixen informar amb total imparcialitat. Així doncs, les notícies que ens arriben d’aquest petit i modèlic estat africà, estan targiversades i manipulades per una camarilla de periodistes poc professionals manipulats pel poder fàctic que representen en aquells països els organismes humanitaris de la ONU i altres ONG’s independents, més preocupades a escandalitzar a la opinió pública mundial amb suposats trets culturals i especificitats ètniques ancestrals (inescrutables pels occidentals), que no pas en reflectir la realitat amb objectivitat i imparcialitat. Així doncs, se’ns mostra un rei dèspota i avariciós, que no pensa més que en enriquir-se a costa de la misèria dels seus súbdits, i que no dubta a fer servir la violència amb tota la seva contundència per reprimir els manifestants que, seguint l’exemple recent dels països àrabs, demanen reformes democràtiques. De res serveixen els consells dels antropòlegs, etnòlegs i sociòlegs, com Levy-Strauss, Malinowsky o Umberto Eco, que denuncien que el imperialisme cultural que aniquila deliberadament la diversitat cultural del món empobreix a tota la humanitat, perquè extermina formes de ser, de pensar, cosmologies riques i ancestrals, que han servit durant mil•lennis a les diferents cultures per entendre el món que els envolta i les característiques pròpies i específiques de cada contrada. Incitar a que la opinió pública mundial pressioni perquè pràctiques com, per exemple, la Dansa de la Canya, s’aboleixi, es una abominable, inacceptable i censurable forma d’extermini cultural, com també ho seria si el rei de Swazilàndia demanés, a canvi, que Berlusconi deixés de muntar orgies amb menors, quan els italians, tot i sabent-ho, el continuen donant com a màxim favorit en intenció de vot.

Fins la setmana que ve.

Ah!...m'oblidava: Mswati III serà un dels convidats d'honor al casament del príncep d'Anglaterra.