divendres, 8 d’abril del 2011

Els eurodiputats no són turistes!

"Fòrum Palatiolo". Ràdio Palafolls. 12 d'abril del 2011.

Benvolguts radiooients i contertulians, avui parlarem del Parlament Europeu, que com tots sabeu, és el lloc on es reuneixen els eurodiputats. La feina d’aquests il•lustres prohoms és, entre altres, preveure i solucionar els problemes d’Europa, assegurar una bona marxa de l’economia comunitària, adoptar mesures perquè economies com la de Grècia, Irlanda o Portugal no hagin de ser mai rescatades per haver fet fallida, assegurar-se que el creixement econòmic de la zona euro en temps de crisi sigui més gran, com a mínim, que el dels països menys desenvolupats que els nostres, com la Xina, la Índia, Brasil, o altres països del sud-est asiàtic, etc…Així doncs, gràcies a l’excel•lent treball que estan duent a terme els eurodiputats (no exempt de grans dosi d’imaginació, capacitat, entrega, i il•lusió), els ciutadans de la Unió Europea ni ens hem adonat de la crisi que està patint la resta del món, i estem gaudint d’un estat del benestar envejable i sense precedents. És per això que no entenem com poden haver-hi pocavergonyes que s’atreveixin a proposar iniciatives com la que la setmana passada es va presentar al Parlament Europeu, instant als eurodiputats a que viatgessin en classe turista (com si fóssin turistes!) enlloc de preferent o “Business”, en els vols de menys de quatre hores. Tot i sabent que “ses senyories” cobren només vuit mil euros al mes (més dietes i despeses), i que la diferència de preu entre un vol, per exemple, de Madrid a Brusel•les, només oscil•la entre els 98,35 euros del bitllet més econòmic i els 1850,35 euros del bitllet de classe preferent (que és amb el que viatgen), encara tenen la caradura de proposar-los que donin exemple i s’estrenyin el cinturó com la resta de contribuents, sense tenir en compte que gràcies a ells estem com estem.


Gràcies a Déu que la majoria de l’Eurocambra va rebutjar aquesta proposta: Concretament van haver-hi 402 vots en contra, 216 a favor i 56 abstencions. Així doncs, únicament 216 dels 754 eurodiputats van votar-hi a favor, poc més de la quarta part.

Us imagineu què passaria si els eurodiputats es presentessin a partir d’ara a l’hemicicle després de dues hores i deu minuts de vol (què és el que dura el trajecte Madrid-Brusel•les) en les incòmodes butaques de classe turista? Qui d’ells estaria en condicions de raonar bé les decisions a prendre, amb l’esquena adolorida i les cames encarcarades?

No és més important que segueixi la bona marxa de l’economia, com fins ara, que no els 1752 euros que hi ha de diferència entre el bitllet de classe turista i el de classe preferent? I, a més a més, en nom de què demanen a “ses senyories” que viatgin com la resta? En nom de la solidaritat amb els que pateixen la crisi? Que ningú recorda ara de que fa un parell d’anys el mateix Parlament Europeu va dictar una norma interna que a partir de llavors obligava als eurodiputats a presentar els bitllets d’avió per cobrar el import del trajecte, enlloc del costum que es tenia fins aleshores de cobrar tots els viatges com si s’haguessin fet en classe preferent, encara que sempre els fessin en classe turista, per embutxacar-se aquests 1752 euros de diferència? No és això un sacrifici més del doble de quantiós que, per exemple, aquell que perd només set-cents euros per haver-se-li esgotat el subsidi d’atur?

Es va aprofitar la mateixa sessió, ja que ja hi estaven posats, per rebutjar també per amplia majoria una altra proposta que demanava la congelació del sou i de les dietes dels eurodiputats pel 2012. Entre que s’hi van posar, en van parlar, ho van discutir, ho van votar i ho van anar a celebrar, van passar una pila de dies: Contant a 300 euros de sou per diputat i dia, multiplicat per 754 diputats… mentrestant Portugal ha fet fallida i s’ha de rescatar amb els milions d’euros que es recaptin de la resta d’europeus, que sí que se’ns congela, o fins i tot baixa el sou, tot agraint-nos la nostra involuntària i forçada solidaritat en aquests temps tan difícils. Fins la setmana que ve.