"El buit i la plenitud", exposició de HSIAO-LIN LIU al MID. Abril 2011.

El MID ens “delecta” un cop més amb una exposició singular. S’ha encarregat a l’artista HSIAO-LIN LIU que recreï dins l’espai de l’escola de música i dansa el que els crítics d’art anomenen “espai interior”, “univers particular”, “visió intimista de l’artista”, o qualsevol altre epítet semblant que, si bé abans, per la novetat, deixava descol•locats els neòfits en temes artístics, ara, per la seva reiterada i redundant repetició, ens resulten del tot indiferents, ja que fins i tot es fan servir, per exemple, per qualificar les rodes de premsa d’en Mourinho.

Així doncs, deixant de banda aquestes crítiques merament burocràtiques, el que l’artista ha fet és pintar a la paret, amb lletres ben grosses, i amb una pintura negre que fa tota la pinta que li portarà més d’un mal de cap a l’Àngel quan l’hagi de treure, unes paraules en alfabet xinès (crec) que traduïdes venen a dir “pau”, “amor”, “felicitat” i altres paraules tant o més “originals” dins la poètica visual.

A la presentació que el PLF fa de l’exposició se’ns assenyala que “l’artista ens mostra el misteri de la cal•ligrafia xinesa pintant l’interior de l’edifici del MID”. Realment no sé què carai té això d’artístic (i perdoneu la meva incultura) ja que si jo fes el mateix, pintar amb lletres ben grosses “pau”, “amor” o “felicitat” a la paret d’algun recinte públic xinès, l’efecte que faria en ells seria exactament el mateix (mostrar el “misteri de la cal•ligrafia catalana”), però dubto que cap xinès reconegués el meu talent artístic, ni em qualifiqués com a tal…ni pogués eludir una multa o una temporadeta a l’ombra.

Com tampoc s’estalvien la multa, o l’estirada d’orelles, els joves d’aquí que pinten consignes semblants a les parets del carrer, però en català o castellà. Per la mateixa regla de tres, se’ls hauria de considerar artistes i no gamberros.

Per acabar, he demanat als xinesos de la botiga de “todo a cien” del davant que em llegeixin el que l’artista ha pintat a la paret del MID, i m’han dit que no en tenen ni idea, i que en quin idioma està escrit.

Com diuen els castellans “no es arte todo lo que reluce”.

Puntuació: 1