Psicòlegs incompresos

15-06-2010

Benvolguts radioients i contertulians, avui és un gran dia per a la ciencia. I és que ahir va sortir als mitjans de comunicació l’esperada notícia de que per fi un prestigiós metge ha descobert el mètode definitiu per curar l’homosexualitat. Aquesta notícia ens ha agafat a tots per sorpresa perquè desconeixiem que la ciencia estigués investigant aquest trastorn de la personalitat, i molt menys que estigués fent avenços en aquest camp. Sembla ser que les proves que aquest psiquiatre havia fet amb ratolins de laboratori van donar resultats molt positius, i ara aplica la terapia als humans, amb resultats igualment espectaculars. No cal dir que la llista d’espera és llarguíssima, però des del centre mèdic s’insisteix que només es pot accedir a aquest tractament si es porta un volant mèdic expedit per un capellà.
Segons sembla, la terapia revolucionària aplicada per aquest psiquiatre és un mètode que barreja diferentes teràpies, entre les quals hi ha la descàrrega elèctrica als testicles, classes de catecisme, trepanació, la intoducció mitjant una senzilla operació de taps anatòmics de silicona que obstaculitzen l’orifici anal, i que només s’obren quan l’organisme detecta la necessitat de defecar o de desprendre ventositats,
la concessió d’un carnet VIP per obtenir descompte als millors burdells de la ciutat, sessions de diapositives on es mostren les protuberancies pectorals de la Claudia Shiffer, la Pamela Anderson i la Carmen Electra, etc…etc…etc…
A més a més, aquesta terapia obre les portes a la curació de moltes altres malalties psicosomàtiques, com per exemple la gent que pateix ser afeccionat al Reial Madrid, aquelles persones que tenen tendència a voler ingresar tant si com no a las fuerzas y cuerpos de seguridad del estado, els que són feixistes, tant si és de naixement com si s’han encomenat ja de grans, etc…
Però, malgrat que sembli increíble,en ple segle XXI, encara hi ha gent que s’oposa als avenços de la ciència i es critica que hi hagin científics que lluitin per erradicar una de les enfermetats més esteses del món (es calcula que més del deu per cent de la població la pateix) i impedeix als afectats gaudir d’una vida plena, havent d’amagar aquesta enfermetat per por a l’escarni públic, amb el trauma que això provoca. Això em recorda grans pensadors, investigadors i científics de la història, com Galileu o Nostradamus, que, o bé van haver d’amagar els seus descobriments per a generacions posteriors més obertes, o bé ban patir el flagel de la incomprensió i van ser ajusticiats en nom de la ignoràcia.
És per això que demano un vot de confiança per a la ciencia, i m’ofereixo personalment com a conillet d’indies per a experiments científics . I és que darrerament he notat que començo a patir un cert transtorn de la personalitat, ja que des de fa una temporada començo a sentir una certa simpatia per la duquesa de Alba.
Fins la setmana que vé.