“La Columna” al Fòrum Palatiolo de Ràdio Palafolls. 24-11-2009
Avui parlarem de “l’Alacrana”, aquest vaixell de pescadors , amb bandera liberiana i tripulació basca, que va ser segrestat per pirates somalis a les costes del mar índic. Segons sembla, després d’intenses negociacions, el govern espanyol i els caps d’aquesta banda de facinerosos van arribar a l’acord de que es faria fil per randa la voluntat dels foragits somalis, es a dir, es pagaria el doble del que s’havia estipulat en un principi i es deixarien en llibertat els detinguts per la justícia espanyola a canvi d’alliberar el pesquer segrestat. Com a deferència vers les autoritats espanyoles, i sense que serveixi de precedent, deixarien que els presos somalis restessin una temporadeta més entre reixes espanyoles, a cos de rei, perquè l’opinió pública d’aquest país no es mofi massa del seu govern, no sigui que es cabregi i els hi envïi el Dédalo. Al cap d’una temporadeta, quan ningú s’enrecordi, han acordat que els alliberarien amb qualsevol excusa legal. Per fer-ho una mica més rodó, els pirates somalis, tal com havien acordat, el dia de l’alliberament es van esperar a que arribessin els helicòpters de l’armada espanyola i es van deixar perseguir una estona fins arribar a les costes d’aquell país africà. Així, d’aquesta manera, sembla que les autoritats espanyoles haguessin fet alguna cosa per avortar el segrest sense haver de pagar el rescat.
Sense que serveixi de precedent, s’ha de reconèixer que la dreta hi té la mà molt més trencada a l’hora de muntar, però també a l’hora de resoldre els merders de tot tipus, ja sigui perquè ho porten a la sang com per la llarga experiència de molts de segles. I si no, recordem com ens van emmerdar a tots “sense comerlo ni beberlo” en la guerra il·legal contra l’Irak , escampant malintencionadament mentides sobre que tenien un armament químic; però també quan van cardar fora com qui diu a cops d’escombra i sense despentinar-se als pobres moros que van anar a plantar grifa a l’illot de Peregil.
Però tornant als que manen ara, també resulta paradoxal que paguin a uns segrestadors de l’altre punta de món, quan prohibeixen als familiars dels segrestats d’ETA que paguin a aquesta banda terrorista perquè alliberin els seus parents. El que seria lògic és que es pagués als d’aquí, ja que aquests calers revertirien tard o d’hora en comerços del nostre territori, augmentant el consum intern i d’aquesta manera lluitant contra la crisi.
Què se’n fan dels calers que van a parar a Somàlia, si no hi ha res per comprar allà? Estic segur que demanen pasta perquè és el que han vist a les pel·lícules, però si els hi donessin peces de vidre, miralls o wisky, com als indis americans, segur que es posarien molt més contents, i a tots els contribuients ens sortiria molt més a compte. Per altra banda potser si en lloc de pagar rescats els hi oferíssim papers per venir a Espanya, ho acceptarien i traslladarien el negoci a les nostres costes. Un cop aquí, amb una mica de sort, segrestarien els vaixells que estan dragant el fons marí per omplir platges que desapareixeran a la primera llevantada, o petroliers que van a Tarragona i que netegen els dipòsits de cru durant el trajecte, o els iots i motos d’aigua que passen olímpicament de respectar les zones destinades a banyistes.
No crec que sigui mala idea. Què en penseu vosaltres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada