"Quan créixer no és engreixar-se"

“Les alegries del culé” al programa “Tal com sona” de Ràdio Palafolls del dia 27-02-2007. Escolta’l, posen música.

Bona nit amics. Com estan usteds, que diria en Montilla? Bé? Doncs jo no, au, foteu-vos! I tot bé arran del llibre que ha editat l’ Ajuntament de Palafolls i que es titula “Quan créixer no és engreixar-se”. Estic depre. Mireu que posa poc després de dir que Palafolls tindra properament 2000 nous habitatges: “Hi ha palafollencs que no voldrien creixer més. Normalment no són ni aqueslls de tota la vida, ni els de les primeres fornades que van assentar-se en aquests territori (es refereix a alguna tribu celtíber?). Acostumen a ser nouvinguts d’anys enrera, atrets pel ruralisme que mantenia el poble. Entenem, i en certa manera compartim, els seus sentiments: Tots voldriem tancar la porta després de passar-hi nosaltres. Però és veritat allò que diuen que no es pot posar portes al camp, ni al riu, ni a la passió. Un poble en que totes les instancies de creixement són favorables i no ho fa, està mort (i aquí em bé al cap Marbella o Andratx). El que cal és que fins i tot els creixements més petits afavoreixin sempre la majoria de ciutadants.” I tenen raó, per això ara em trobo incòmode, estic malament, perquè jo sóc un d’aquests que no vol que el poble creixi més. Però ben mirat, jo no sóc un nouvingut, sóc un palafollenc de tota la vida…i els meus pares també ho són , i els meus avis, i els meus veïns , i moltes amistats, i molta més gent que coneixo també és palafollenca de tota la vida i us ben asseguro que si poguessin tirar uns quants anys enrera i tornar al Palafolls dels dos mil habitants tots firmarien. Així doncs…, quí els hi ha fet l’enquesta a l’Ajuntament? La mateixa empresa que va fer la del panflet del PP i que vaticinava que l’Oscar Bermán seria el futur alcalde de Palafolls? Si no és així no s’ enten. Com tampoc s’ enten que també posin en el llibre unes “Notes d’un palafollencs nouvingut” , també sense signar, que diu coses com “Palafolls és el lloc on millor conviuen l’ entorn rural amb l’ àmbit urbà. Digues si no és una sort.” Doncs Pepet , segons el teu ajuntament , quan construeixin dos mil habitatges més això s’ha acabat i si continues pensant el mateix t’acusaran de reaccionari. Mentrestant els que volen que el poble creixi (els qui manen i els constructors, que són els que fan les peles) agafaran el cap de setmana el 4X4 i aniran a bosc a esbargir-se i tornaran dient maravelles del fet de poder anar a muntanya a respirar aire pur, pau i tranquilitat, com fan els de Barcelona. I nosaltres, pobres i pobrets, a casa.

Però en Pepet, o com es digui, es veu que té imformació confidencial. Sap alguna cosa que nosaltres no sabem, perquè diu: “Palafolls ofereix equipaments de qualitat per la gent gran al centre mateix de la població. Treballem per la integració.” Fins ara , als altres pobles, els ajuntaments treballaven per integrar els drogadictes , els delincuents o els emigrans amb pocs recursos, que són els sectors més comflictius , però a Palafolls es vol integrar a la gent gran. No vaig assistir a la memòria 2006 que l’altra dia va fer el nostre cap criminalista , en Marc Penya , però segur que va dir que l’index de delinquència dels avis de Palafolls és molt elevat. Per posar un exemple, la meva àvia ja ha atracat dues vegades “La Caixa” i una la“Laietana” , i això que és de les que va a missa i que només fuma porros. Ara s’està fregant les mans amb tots els bancs nous que han posat ,i ja ha agafat tanda al Casal d’ Avis.

Però no s’ envagin encara, que n’hi ha més, dos punts: “Palafolls té mainada que va a l’escola en bicicleta. Sabeu de gaires llocs on encara sigui possible això?” I no val dir Amsterdam. I és que això sí que ho hem de reconèixer, Palafolls té quilòmetres i quilòmetres de carril bici. Te tans i tans carrils bicis que en van fer un reportatge a Imforme semanal: “Palafolls , donde acaba el pié, empieza el pedal”. I és una cosa tan nostra, tan nostra,que fins i tot l’altre dia la meva veina , després de tres nens , va parir una bici. Encara que la necessitarà, perquè, i sempre segons les imformacions confidencials del Pepet: “Palafolls garanteix que un seixanta per cent dels seus infants tindran plaça a l’ ecola pública”, i el 40% restant, si no hi ha cap escola privada a Palafolls? Cap problema, no van a l’escola, però van en bici, una cosa va per l’ altre.

Però a Palafolls no només es mira per integrar els avis i per fer carrils bici pequè els nens s’ envagin a l’ escola, segons aquest llibre, també es mira pels joves: I en aquest àmbit l’ Ajuntament ha fet, literalment: “Equipaments integrals i multifuncionals; accions per conèixer el territori i augmentar la cohesió social; propostes per consolidar canals estables de diàleg i participació , a més a més de classes de reforç d’ Eso”. I si els joves de Palafolls no s’ho passen pipa amb aquestes divertidíssimes propostes és que són uns desagraïts. “Oh , es que no entenem què vol dir tot això” I vosaltres creieu que els grans entenem què volen dir quan en el llibre posen , dintre de les actuacions minicipals: “Arranjament ecològic de l’accés al castell de Palafolls”? Abans en deiem que en Fin havia passat la cullera. Doncs vosaltres heu d’ entendre que “l’equipament multifuncional” és l’habitació on hi ha la impresora, l’escaner i la fotocopiadora i que no hi podeu anar sense permís; que “accions per conèixer el territori” és que està prohibit fumar porros a la plaça de Poppi i que heu d’ anar a bosc a fer-ho, com haviem fet sempre els grans; que “les propostes per consolidar els canals estables de diàleg” és que si us porteu bé i no feu malvé gaire el mobiliari urbà per reis l’Ajuntament us comprarà un mòbil a cadescú ; i que això de les classes de reforç d’Eso, us hi haurieu d’apuntar, encara que no hi aneu mai, perquè si no la mestra i les dues-centes setanta quatre treballadores de l’ Are de Joventut de l’Ajuntament que l’ han llogat es quedarien sense feina.

Però estimats oients, no us vull atabalar més. Apa , a procrear com conills, que ha Palafolls hi falta gent. Adeu siau.