Paraules Prenyades

“Les alegries del culé” al programa “Tal com sona” de Ràdio Palafolls del dia 13-02-2007. “Tal com sona” premi Onades al millor Programa de varietats , secció Concursos i actuacions en directe, de la xarxa comarcal de l’Alt Maresme d’emisosres de ràdio locals.

Bona nit amics, deixeu-me en primer lloc agrair als amics d’aquest programa la gentilesa que tenen al deixar-me aquest espai per poder transmetre leas meves modestes

opinions. I més modesta que mai, la del tema que avui ens ocupa ,que no és altra que el de fer-ne cinc cèntims de la darrera sessió de Paraules Prenyades. Fa dos divendres vam tenir la oportunitat d’escoltar el sr. Enric Casasses i el senyor Orlando Guillén. Abans però , un grup de vuit noies de l’institut de Palafolls, ataviades de negre per a la ocasió, ens van fer un entremès del que seria la sessió: Ens van recitar amb inusitada desenvoltura uns textos d’en Vinyoli. I qui és en Vinyoli, preguntareu?

Doncs bé, acabats aquests prolegomens, després dels quals hem d’agrair que als pares de les criatures no abandonessin d’immediat la sala, no sabem si per respecte o per ignorància del que els esperava (gràcies senyor Lluís), van començar a recitar els dos insignes poetes i rapsodes, enmig d’una multitut enbojida de fans ansiosos de cultura.

La sessió va començar amb en Casassses recitat la versió catalana i Orlando Guillén la la castellana, d’una tria de textos de poetes catalans que aquests darrer havia traduit al castellà i agrupat en un llibre inèdit. Malgrat tot i la reiterada insistència en que el llibre era inèdit, no tenim constància de que el batlle de Palafolls, també present a la sala, hagués caigut al parany i hagués accedit a que l’editorial del Roig publiqués tan magna obra. Doncs bé , com anava dient, ben aviat tots els allà presents -que omplien l’auditori del MID- a l’oir el recital dels dos reputats rapsodes, ens vam començar a transportar en una mena de viatge iniciàtic, oníric, fins i tot épic, que ens va fer meditar a tots sobre els temes transcendentals de la vida. Aproximadament dues terceres parts dels allà presents en un moment o altra vam meditar fins i tot amb els ulls tancats.

Mentrestant ,i a mesura que anava passat l’estona, les vuit noies rapsodes a qui em referia al principi, van començar a aplicar tot un ventall d’activitats complementàries que fins llavors hom desconeixia que es puguessin fer en un recital de poesia: Primer van pelar amb molta cura unes mandarines que , engruna a engruna , anaven degustan per enveja de tots. Després enviant missatges de mòvil, suposem que explicant a les companyes que malauradament no havien pogut assistir a l’acte, les exquisideses d’aquest. Finalment anant-se aixecant per torns i sortint de la sala, de ben segur a aixugar-se les llàgrimes de l’emoció del recital. Un bon exemple per a la resta d’assistens a l’acte que no dubtaren a aplicar quan s’escaigui l’ocasió.

Doncs bé, el repsodes havien programat recitar dos poemes de cadesqun dels deu poetes catalans de que constava el llibre inèdit, amb les dues versions, més sis poemes més de tres poeteses que s’havia afegit al final del volum inèdit. Això feia un total de vint-i-sis poemes multiplicats per dos -al recitar-se en les dues versions- i si contem un promig de cinc minuts cadescún, fan una totalitat de passo de dues hores. Tenint present que d’entre ells n’hi havia ,per exemple, de Foix, podreu adivinar les raons que van portar a Cassases , quan es portava una hora llarga de recital, a preguntar a la audiència si no seria més oportú escurçar el número de poemes previstos, o per el contrari seguir amb el programa. Va ser en aquest moment quan va saltar un del públic i va dir en veu alta “Seguiu, seguiu amb el programa”. Al cap de poca estona , aquesta persona va abandonar la sala, però entre tots el vam aconsegui identificar. Des d’aquell divendres que té prohibida l’entrada de per vida i per sempre més a Paraules Prenyades.

D’entre els assistens a l’acte, també es trobava la meva filla de nou anys, qui per primera vegada i per la curiositat pròpia de l’edat i del sexe, va voler assistir a un recital de Paraules Prenyades. No cal dir que degut a la seva extraordinaria intel.ligència heretada , el recital li va encantar. Li vaig passar per alt el comentari irònic que em va fer al final quan em va dir: “Papa, aquest senyors diuen unes paraules molt extranyes. No n’he entès cap”. Espero que li hagi servit de vacuna, i li hagi ensenyat a aprofitar millor el temps. Adéu-siau.