Els intel.lectuals

“Les alegries del culé” al programa “Tal com sona” de Ràdio Palafolls del dia 16-01-2007. Escolta “Tal com sona” tots els dimarts de set a vuit, i et sumergiras en l’apassionant món de les llimones del Carib.

Bon dia, avui , i sense que serveixi de precedent, no us parlaré de mi, parlaré dels intel.lectuals. I vosaltres direu, i amb raó: “I que no ho ets tú d’intel.lectual, que t’has llegit el Mecanoscrit del Segon Orígen?”. Doncs no, n’hi ha prou. Algú de vosaltres ha anat mai als recitals de poesies anomenats “Paraules Prenyades” de Palafolls? Doncs bé, ja que estic segur que no , us diré que allà si ajunta la crem de la crem de la intel.lectualitat de Palafolls , del Maresme, i si em deixeu, quasi de Catalunya. Els podeu caçar tots d’un tret. I què tenen ells que no tinguem nosaltres, preguntareu?.Doncs moltes coses. Ara us en diré unes quantes, per si algun dia hi heu d’alternar, passeu desapercebuts i no feu massa el préssec. Primer de tot l’aspecte: No us hi podeu presentar amb un polar del Decatlon, i molt menys amb una samarreta de propaganda de Mármoles Pérez. La vestimenta, a l’estiu, ha de ser una samarreta fosca, desacolorida, sense cap mena de signe, senyal ni propaganda. Els pantalons, per suposat, texans, vells però dels classics. Les sabates abarques originals de Menorca. El cabell amb mitja melena despentinada i barba d’un dia. A l´hivern jersei de llana marró o verd fosc, sempre de coll rodó, mai amb camisa, sempre samarreta. La jaqueta pot ser de cuir i curta, la llarga està passada de moda entre la intel.lectualitat. Sabates estil Picolinos sense embatumar, per descomptat. Un cop tenim la vestimenta, anem pel posat: Us enrecordeu d’aquell anunci d’estrella dorada en que una noia volia fotografiar una gavina? Doncs heu de fer un posat com el de l’ocell, amb la mirada perduda i com volent dir que estas allà per obligació però que estaries més a gust en un altra lloc on no haguessis de suportar tanta mediocricitat. I sobretot és molt important, acabant ja amb l’aspecte, portar sempre un llibre a sota el braç, i que no sigui d’en Kavafis, que ja no està de moda entre la intel.lectualitat, perquè els intel.lectuals de veritat veurien que et vols fer passar per un d’ells sense ser-ho. Si no saps què portar sempre hi ha el darrer recurs del diari “El País”, ja que l’Ulises d’en Joice tampoc cola, es nota molt que es porta per impressionar.

Ums segon aspecte molt important és l’actitut i el que diuen. Aquesta és una prova molt important que si la passeu ja hi teniu un peu i mig a dintre. Primer de tot heu de saber que els intel.lectuals mai critiquen, opinen. Ni miren, observen. Ni estan en bàvia, mediten. I sempre miren d’introduir noves paraules a la conversa que tu no tens ni idea de què volen dir, com per exemple “vernàcul”, “istriònic” o, pels menys cultes “anacrònic” o “endèmic”. Si no ets del ram , no ho intentis, no sigui que et passi lo d’aquelll que per quedar bé en lloc de cagatió va dir defecatió. I no és això . I no parlis mai de la mili, encara que no et puguis aguantar. Si no pots més dius que t’envas al lavabo i allà , per desfogar-te li expliques a l’aixeta. Ni tampoc parlis de futbol, i no cal dir-ho, de la duquesa de Alba, de Ladi Di ni d’en Muñoz de la Pantoja. Són temes absolutament prohibits pels iniciats. Només aquells intel.lectuals més experimentats poden atrevir-se a tractar temes vulgars per allò de que anar a contracurrent encara és molt més modern ,trencador i innovador. Però, repetim , això només és pels més experimentats.

I el tercer aspecte a treballar és el dels complements.

El primer de tots és la parella: N’hem de triar una tirant a lletja (perquè no es pensi la gent que ets un materialista) però molt i molt jipi, un estil la ioco ono o alguna cosa així, i sobretot no dir mai que estas casat per l’Esglèsia. Sempre has de dir que estas ajuntat, i a la que es pugui, parlar d’alguna antiga relació, encara que no l’hagis tingut mai.

Un altra cosa molt important és casa teva. Sempre l’ha de tenir preparada per si tens alguna visita sorpresa: Primer de tot que no et vegin la tele: Venen uns mobles per posar-la a dins i tancar-la amb clau, fets expressament per a intel.lectuals. Una altra cosa molt important és la biblioteca: Si pots tancar els prestatges amb clau perquè no puguin xafardejar els llibres, et recomano uns que venen de mentida que van enganxats i que estan buits de dintre, són barats , fan bulto i les cobertes són simil pèll. Si no estas segur que els puguis impedir que te la remenin (la biblioteca) et recomano que et posis en mans de professionals que t’aconsellin, però sobretot no tinguis a la vista l’Enciclopèdia Salvat Monitor. Tampoc està de més que a casa hi tinguis, com qui no vol la cosa, algun record exòtic que t’ha portat algun parent o amic de l’altra punta de món, però t’has d’empollar bé alguna anècdota del viatje, com si l’haguessis fet tu, sense mencionar allò de que te volien canviar la dona per deu camells, sabrien que hi vas anar amb Politours. Però sobretot, mai de la vida, tingues un papirus emmarcat, es veu molt que son de mentida. També convé que deixis ben visible alguna propaganda d’alguna exposició d’art a sobre de la tauleta del menjador, però posada d’una manera que no sembli que l’has deixada expressament.

Bé, em sembla que ja estas a punt i que amb tots aquets consells que té donat ja et pots infiltrar-te i colar-te entre la intel.lectualitat. Però fes-ho bé i al peu de la lletra, que no sospitin que no ets un d’ells. Si ho sospiten de seguida et faran la prova, que consisteix en preguntar-te què t’ha semblat el Codi da Vinci. Sobretot digues que no l’has llegit! Un intel.lectual de veritat no llegeix aquestes vulgaritats. I prova superada.

I és que en aquesta vida, per triumfar, has de ser ric, guapo o llest (per aquest ordre), i si no ets cap d’aquestas coses sempre pots intentar mimetitzar-te d’intel.lectual, potser trobaras algu o alguna amb pasrta que s’encapritxarà de tú i et treurà del carrer.