dissabte, 3 de novembre del 2007

Busco pis

"Les alegries del culé" al programa "Tal com sona" de Ràdio Palafolls del dia 12-12-2006.
Escolta "Tal com sona", en Montilla també ho fa.

Hola, acabo de venir de can Salmeron. Abans he passat per Finques Palafolls , per Finques Pous i per un parell més de les qual no recordo el nom. I direu vosaltres , què hi anava a fer aquests ara a una immobiliaria? Doncs , encara que no us ho creieu, he anat a buscar pis, i no poseu aquesta cara , oients, perquè qui més qui menys de vosaltres , un dia o altre ha hagut de buscar pis a Palafolls, més que res pèrquè aquesta emissora no se sent més enllà del nostre poble. I és que ara m’he trobat amb un parell de milions de les antigues pessetes a la butxaca i m’he dit: “Fernando, busquem-li un pis a n’en Jonatan o no marxarà mai de casa”. Però ell em diu: “Si és que és impossible papà, que els pisos estan molt cars”. “Ca, això ho deuen dir tots per continuar amb la sopa boba”. Doncs bé , vaig sortir al carrer, vaig arreplegar el Flax i el OK i vaig començar a buscar pisos a Palafolls: El primer: “Excel.lent duplex a Palafolls: 30 metres útils”. Carai, això representa 15 per planta, contant el forat de l’escala. Truco a la immobiliaria: “Escolti aquest pis és per l’homo sapiens o per alguna varietat de pigmeu?” –I em diu:“Vostè no s’hi ha fixat bé, que aquest metres són útils i no edificats” –“Ah , això ho canvia tot” . Un altre: “Fantastic pis al centre de Palafolls amb vistes al mar”. I jo que trucu. El pis donava a la plaça de les Vall d’AX , però d’aigua, es clar, ni gota. “Escolti, que la revista posava amb vistes al mar” Responen:“Sí , paciència, amb el canvi climàtic el mar pujarà fins a sis metres el 2050 i calculem que arribarà fins al davant del casal d’avis on posarem una mica de sorra, unes tumbones, un xiringuito… Una inversió de futur vaja”. No desespero: ”Casa a reformar en zona tranquila, amb vivenda separada pel servei”. Doncs resulta que era una barraca d’un pagès i la vivenda pel servei era la caseta d’en Bobi que li guardava la casa i li feia companyia.
-Un altra: “Apartament “ideal parejas””.El vaig a veure: “Escolti, deu ser ideal per parejas de la gardia civil perquè això no és més gran que l’interior d’un R4”. Més madera:“ Loft diafano” i m’ensenyen un garatxe, i a preu d’àtic a passeig de Gràcia! .
-I encara més: “Piso lindo listo para vivir” Vaig a veure’l: “Escolti, aquest pis és com els altres, està ben mort i no sembla que hagi de ressucitar, de listo para vivir res de res”. Més: “Palafolls, finca regia a reformar. Muchas posibilidades” I em porten al castell.No és això companys, no és això. Més : “Piso con excelentes acabados”, i m’ensenyen un geriàtric de luxe.
Prou, em rendeixo, i quan li dic al meu fill que em resigno a quedar-me’l a dintre casa per a tota la vida va i em demana els dos milions per tunejar-se el cotxe. Ara dorm a dintre el cotxe, sense tunejar, es clar, i jo m’en vaig a l’agència de viatges a comprar-me un bitllet a Varadero, en un hotel de cinc estrelles i amb un braçalet d’aquells que quan aixeques la mà et vé una cubana amb un mojito. I als moros que els mati Déu, que és qui els ha criat.