No a la pubilla!

Columna de Palafolls de Munt al programa "Per no dir res" de Ràdio Palafolls del 14 d'abril del 2015:
"Bona tarda estimats radiooients, fa uns dies un amic meu va penjar al Facebook aquesta reflexió: “Vergonya d'Ajuntament de Malgrat: recuperen la tradició tardo-franquista de la Pubilla de Festa Major. Vaig ser un dels que vam treballar, a la Comissió de Festes creada el 1979, per a eradicar aquesta carcància, contra la qual (convé recordar-ho) també es van mobilitzar dones amb progressista sentit de feminisme. Aquesta versió provinciana i d'un catalanisme folckloric de la pitjor mena, d'allò de les "miss", no la redimeix ni el pretext (carrincló) de sumar-hi "l'hereu". Vergonya per a tots els que ho impulsen i pena per tots els que s'hi presentin. Havíem estat més de tres dècades sense aquesta ronya i ara la volen re-introduir.”

He de dir que no ho havia interpretat mai d’aquesta manera, però ara he obert els ulls. Em sento enganyat. Quan era de la comissió de festes de Palafolls, cap allà els vuitanta i pocs, i assistia cada any als sopars de gala per proclamar la pubilla comarcal, el jurat sempre insistia en que s’enduria el reconeixement aquella dona que encarnés millor determinats valors i acredités uns ferms coneixements en cultura i tradicions catalanes…  En aquella època la dona encara patia més que ara la discriminació social, laboral, i fins i tot de les lleis encara vigents de l’antic règim. És per això que, al principi de la democràcia, es venia l’elecció de la pubilla com un reconeixement a les dones que, amb la seva conducta, mostraven les contradiccions d’aquesta discriminació. Però ara el meu amic m'ha fet veure que tot va ser una gran mentida perquè, si això hagués estat així, si tot això del pubillatge fos una eina per reivindicar el paper real de la dona en la societat,  per què era (o és) un requisit indispensable tenir al voltant de divuit anys per ser pubilla? No podria ser-ho una madureta, o fins i tot una àvia, que haurien tingut més temps per adquirir tots aquests valors, coneixements o mèrits? No serà que en diuen pubilla quan realment volen dir “miss”, com diu molt encertadament el meu amic al seu Facebook, i utilitzen aquests subterfugis per emmascarar-ho, doncs no queda políticament correcte utilitzar aquest concepte? Si és així, per què, per exemple, no s’estan de romanços d’una vegada i deixen de fer-les desfilar tan tapades? No seria millor avaluar-les en biquini? I per què en trien moltes que la seva bellesa  radica única i exclusivament en el seu interior? No hi trobo cap més resposta que el morbo: Els membres del jurat que trien les pubilles són uns morbosos.

I en quant a això de “pena per a totes les que s’hi presentin”, també hi estic d’acord, encara que estic una mica desconcertat, ho reconec. A Palafolls ja fa molts anys que, a falta d’altres candidates, la comissió de festes demana a monitores de l’esplai que es presentin per pubilla. Algunes d’elles no tenen un cos gaire espectacular, ni destaquen per la seva cara bonica en concret, i dubto molt que puguin arribar a imaginar-se que les van escollir precisament per satisfer el libido de ningú. No hi ha cap dia de l’any que vagin més tapades que el dia que van vestides de pubilles, i gràcies  a això no deixen visibles, per exemple, els tatuatges o els pircings. Algunes comulguen o han comulgat amb postulats i estètiques de les anomenades "alternatives", i la majoria són votants d’esquerres, separatistes o simpatitzants de moviments ecologistes, feministes, okupes… Són 100% del segle XXI, al contrari que el meu amic i jo, i conceptes com “tardo-franquista”, “carcància” o “carrincló”  els hi sonen a xino prehistòric.  Fan de pubilles al igual que fan de geganteres, diablesses, batukaires o castelleres, i s’ho passen bé fent-ho, sinó no ho farien. Fumen, beuen, es droguen i van amb homes (o amb dones) tant o més que les que rebutgen la figura de la pubilla. Moltes d’elles han sigut excel·lents estudiants i ara es guanyen bé la vida sense que ningú els hi hagi regalat res, i fan el que els ve de gust, sense haver de donar explicacions... i sense jutjar als demés pel que fan o deixen de fer.

És per això que es portaran un gran disgust i una immensa frustració quan els hi digui que realment només són utilitzades com a pur objecte sexual, i que elles en realitat són unes reaccionaries “tardo-franquistes” pel sol fet d’haver acceptat presentar-se per pubilles. Segur que, en veure la crua realitat, se’m tiren als peus plorant de vergonya i donant-me les gràcies per haver-los obert ells ulls… o potser no anirà així la cosa? Desagraïdes!

Apa, fins la setmana que ve."

(P.D: Tinc dues filles que van a l’esplai. Potser a alguna d’elles li proposen algun dia ser pubilla, qui sap. Si fos així, prendran lliurement la decisió que creguin més convenient. No les jutjaré pel que decideixin, encara que no ho entengui. I és que el meu amic i jo, en certs aspectes, sembla que encara visquem al 79...)