Columna de Palafolls de Munt al programa "Per no dir res" de Ràdio Palafolls, del dia 31 de març del 2015 (avui no hi ha programa perquè són vacances de Setmana Santa, però jo us he fet la columna igualment):
"Bona tarda
benvolguts radiooients i contertulians, com tots sabeu, estem en plena Setmana
Santa i, per aquestes dates, hom té la possibilitat de gaudir de les manifestacions
de folklore religiós pròpies d’un país amb una forta tradició catòlica, com el
nostre. Malgrat que sembla que aquest fenomen va de baixa, tant en nombre de
participants com de curiosos, encara és una fita important en el calendari
festiu català, sobretot per prendre’s uns dies de descans entre les festes de
Nadal i les vacances d’estiu. Però no només per això, moltes poblacions continuen
encara traient al carrer en processó els seus santcristos particulars,
escenificant dos mil anys després el calvari que va patir Jesús. Però el pas del temps (i el canvi de règim
polític) han fet que les manifestacions religioses d’ aquesta ‘reserva espiritual d’occident’ també pateixin l’inexorable
pas del temps. Ara les processons i demés rituals catòlics són una pràctica
exclusiva del reduït nombre de creients-practicatns que encara conserva l’església
catòlica al nostre territori, i dels curiosos, que hi van com qui va a una fira
medieval.
És en aquest punt
on aquests rituals, per sobreviure a una més que segura desaparició a mig o llarg plaç, accepten de més o menys
bon grat fórmules de sincretisme
religiós. El paradigma d’aquest fenomen el
trobem als esclaus del Carib que, per poder continuar practicant les seves
creences animistes importades de l’Àfrica, van anar substituint les divinitats pròpies del vudú i la santeria, per
sants catòlics de semblants característiques o poders. Així doncs, Ochún, la deessa de l’amor, es va identificar
amb la Verge Maria; Ogún, déu del ferro, amb Sant Pere (perquè porta les claus);
o Changó, déu dels trons, va passar a ser Santa Bàrbara. Molt més recentment hem vist com, per exemple, a la vigília de
Tots Sants ja es barreja sense cap mena de mirament la tradició ancestral de la
castanyada, els panellets o els moniatos, amb el fenomen Halloween. A Palafolls
mateix els ninots diabòlics, els jasons i els
fredicruguers varis, fan cua com
tot quisqui per agafar la paperina de castanyes que cada any els de La Puput couen
per aquesta diada. No acceptar de bon grat aquets fantasmes, vampirs o bruixes
seria donar un cop mortal a la festa de la castanyada.
I pel que fa referència
a les manifestacions religioses tradicionals de la Setmana Santa, què és el
tema que ens pertoca, passa tres quarts
del mateix: O s’hi posa remei, o d’aquí poc només podrem veure-les en els documentals d’història de La2. Però arribats
a aquest punt és quan la Divina Providència, miraculosament, sempre ens serveix
en safata la solució. I aquesta vegada ens ha regalat la fabulosa Saloufest.
Aquesta original festa multitudinària organitzada a Salou, que permet a milers
d’estudiants anglesos venir per Setmana Santa a emborratxar-se a casa nostra
per un preu irrisori, obre un munt de possibilitats. En primer lloc crec que des
dels ajuntaments i de les parròquies s’hauria
d’impulsar un saloufest a cada poble. A Palafolls s’anomenaria Palafollsfest, i
s’ofertaria no només a estudiants anglesos, sinó a joves d’arreu del món amb
prous calers i ganes de gresca com per poder venir una setmana de vacances al
nostre poble.
Una Saloufest a
cada poble donaria vida als hotels, restaurants, bars i discoteques del
municipi. A més a més , un cop borratxos, no seria difícil convèncer als
estudiants perquè anessin a les processons, i això faria que aquestes no
perdessin públic i, a la llarga, acabessin desapareixent (tenir borratxos a les
processons no hauria d’escandalitzar a ningú, doncs és una costum força estès a
molts llocs del sud d’Espanya i ningú s’ha queixat mai). L’església també en
podria treure profit econòmic venent-los vi de missa a preus de guiri. També donarien
més color i alegria a la processó, doncs els anglesos complementarien les típiques
saetes amb el “God sabe de Queen” o el “You’ll
never walk alone” (dues cançons tradicionals angleses amb lletres molt adients),
o substituint les palmes per les bubuzeles o els cilindres inflables de colors,
tal qual fan els hooligans als camps de futbol. I els que ho volguessin, per un
mòdic preu, també podrien fer de ‘costaleros’, així les esses típiques que es fan
a l’avançar serien més autèntiques. I els bazars de paquistanesos podrien
vendre disfresses de caputxí (també podrien ser caputxins del Barça, del Madrid, amb l’estelada…)
i així els estudiants borratxos no anirien ensenyant les vergonyes pel carrer, cosa
molt lletja, i més per Setmana Santa. Una altra possibilitat seria que les
autoritats castiguessin els estudiants més brètols amb el mobiliari urbà amb
fer de penitent a les processons: S’haurien de fuetejar l’esquena o arrossegar
grillons fins que haguessin convalidat la pena (faria augmentar encara més el
sadisme de l’espectacle, cosa bona). Les pastisseries també podrien fer l’agost en plena
Setmana Santa oferint-los els postres típics catalans d’aquestes dates: el
tortell de Rams i la mona de Pasqua (el tortell seria de maria, i la xocolata de
la mona de la que es fuma, adequant-lo així als gustos propis de la seva edat i
condició).
En fi, les
possibilitats són infinites. No sé com ho veieu, però crec que no seria mala
idea que algun partit polític ho posés en el seu programa electoral, ara que s’acosten
les eleccions. Apa, això és tot per avui, fins la setmana que ve."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada