S.O.S. Setmana Santa

Columna de Palafolls de Munt al programa "Per no dir res" de Ràdio Palafolls, del dia 31 de març del 2015 (avui no hi ha programa perquè són vacances de Setmana Santa, però jo us he fet la columna igualment): 

"Bona tarda benvolguts radiooients i contertulians, com tots sabeu, estem en plena Setmana Santa i, per aquestes dates, hom té la possibilitat de gaudir de les manifestacions de folklore religiós pròpies d’un país amb una forta tradició catòlica, com el nostre. Malgrat que sembla que aquest fenomen va de baixa, tant en nombre de participants com de curiosos, encara és una fita important en el calendari festiu català, sobretot per prendre’s uns dies de descans entre les festes de Nadal i les vacances d’estiu. Però no només per això, moltes poblacions continuen encara traient al carrer en processó els seus santcristos particulars, escenificant dos mil anys després el calvari que va patir Jesús.  Però el pas del temps (i el canvi de règim polític) han fet que les manifestacions religioses d’ aquesta ‘reserva  espiritual d’occident’ també pateixin l’inexorable pas del temps. Ara les processons i demés rituals catòlics són una pràctica exclusiva del reduït nombre de creients-practicatns que encara conserva l’església catòlica al nostre territori, i dels curiosos, que hi van com qui va a una fira medieval.

És en aquest punt on aquests rituals, per sobreviure a una més que segura desaparició  a mig o llarg plaç, accepten de més o menys bon grat fórmules  de sincretisme religiós.  El paradigma d’aquest fenomen el trobem als esclaus del Carib que, per poder continuar practicant les seves creences animistes importades de l’Àfrica, van anar substituint les  divinitats pròpies del vudú i la santeria, per sants catòlics de semblants característiques o poders. Així doncs,  Ochún, la deessa de l’amor, es va identificar amb la Verge Maria; Ogún, déu del ferro, amb Sant Pere (perquè porta les claus); o Changó, déu dels trons, va passar a ser Santa Bàrbara. Molt més recentment  hem vist com, per exemple, a la vigília de Tots Sants ja  es barreja sense cap mena  de mirament la tradició ancestral de la castanyada, els panellets o els moniatos, amb el fenomen Halloween. A Palafolls mateix els ninots diabòlics, els jasons i els  fredicruguers varis,  fan cua com tot quisqui per agafar la paperina de castanyes que cada any els de La Puput couen per aquesta diada. No acceptar de bon grat aquets fantasmes, vampirs o bruixes seria donar un cop mortal a la festa de la castanyada.

I pel que fa referència a les manifestacions religioses tradicionals de la Setmana Santa, què és el tema que ens pertoca,  passa tres quarts del mateix: O s’hi posa remei, o d’aquí poc només podrem  veure-les  en els documentals d’història de La2. Però arribats a aquest punt és quan la Divina Providència, miraculosament, sempre ens serveix en safata la solució. I aquesta vegada ens ha regalat la fabulosa Saloufest. Aquesta original festa multitudinària organitzada a Salou, que permet a milers d’estudiants anglesos venir per Setmana Santa a emborratxar-se a casa nostra per un preu irrisori, obre un munt de possibilitats. En primer lloc crec que des dels ajuntaments i de les parròquies  s’hauria d’impulsar un saloufest a cada poble. A Palafolls s’anomenaria Palafollsfest, i s’ofertaria no només a estudiants anglesos, sinó a joves d’arreu del món amb prous calers i ganes de gresca com per poder venir una setmana de vacances al nostre poble.

Una Saloufest a cada poble donaria vida als hotels, restaurants, bars i discoteques del municipi. A més a més , un cop borratxos, no seria difícil convèncer als estudiants perquè anessin a les processons, i això faria que aquestes no perdessin públic i, a la llarga, acabessin desapareixent (tenir borratxos a les processons no hauria d’escandalitzar a ningú, doncs és una costum força estès a molts llocs del sud d’Espanya i ningú s’ha queixat mai). L’església també en podria treure profit econòmic venent-los  vi de missa a preus de guiri. També donarien més color i alegria a la processó, doncs els anglesos complementarien les típiques saetes amb el “God sabe de Queen” o el  “You’ll never walk alone” (dues cançons tradicionals angleses amb lletres molt adients), o substituint les palmes per les bubuzeles o els cilindres inflables de colors, tal qual fan els hooligans als camps de futbol. I els que ho volguessin, per un mòdic preu, també podrien fer de ‘costaleros’, així les esses típiques que es fan a l’avançar serien més autèntiques. I els bazars de paquistanesos podrien vendre disfresses de caputxí (també podrien ser caputxins del Barça, del Madrid, amb l’estelada…) i així els estudiants borratxos no anirien ensenyant les vergonyes pel carrer, cosa molt lletja, i més per Setmana Santa. Una altra possibilitat seria que les autoritats castiguessin els estudiants més brètols amb el mobiliari urbà amb fer de penitent a les processons: S’haurien de fuetejar l’esquena o arrossegar grillons fins que haguessin convalidat la pena (faria augmentar encara més el sadisme de l’espectacle, cosa bona). Les pastisseries també podrien fer l’agost en plena Setmana Santa oferint-los els postres típics catalans d’aquestes dates: el tortell de Rams i la mona de Pasqua (el tortell seria de maria, i la xocolata de la mona de la que es fuma, adequant-lo així als gustos propis de la seva edat i condició).

En fi, les possibilitats són infinites. No sé com ho veieu, però crec que no seria mala idea que algun partit polític ho posés en el seu programa electoral, ara que s’acosten les eleccions. Apa, això és tot per avui, fins la setmana que ve."