"Bona tarda estimats radiooients i contertulians, no cal dir que la noticia més colpidora de les darreres setmanes, a nivell internacional, és l’atemptat terrorista contra la revista satírica Charlie H.. I aquest fet, alhora, ha tret a la llum debats paral·lels, com per exemple el de la llibertat d’expressió. A mi, en particular, m’afecta per triplicat: Sóc un gran amant dels còmics, dels còmics d’humor satíric en particular, i de la llibertat d’expressió, sense restriccions. I en aquest sentit em sap greu, per exemple, que es vulguin prohibir a occident les cadenes àrabs que han justificat l’assassinat dels dibuixants francesos, simplement perquè no compartim aquest punt de vista tan salvatge. Em sap greu que es criminalitzi als estudiants francesos que no han volgut guardar el seu minut de silenci en respecte als morts de l’atemptat, per molt imbècils que aquests nanos siguin, perquè també s'ha de respectar el seu dret a dir el que pensen. Em sap greu que hi hagi gent que redacti i aprovi lleis que engarjolen abertzales pel que diuen, encara que no hagin comès mai cap mena de delicte de sang, i que multen les manifestacions que no comparteixen la seva ideologia. Em sap greu que hi hagi gent que voldria veure penjats del campanar a l’Alejo Vidal Cuadras, l’Alberto Boadella, o la Rosa Díaz quan demanen brutalitat policial per esclafar els nacionalistes catalans, si cap d’ells té el poder per ordenar-ho, malgrat que sabem que si ho podéssin fer no s'estarien de res. Em sap greu que el papa Francesc, ell que és una persona influent, digui que la llibertat d’expressió ha de tenir uns límits. Em sap greu que hi hagi gent que persegueixi els que escriuen, publiquen o venen llibres de ideologia nazi o comunista. Em sap greu que s’expulsi a seguidors dels camps de futbol pels seus càntics. I em sap greu tot això perquè que crec que avui en dia, en tot el món mundial, no hi ha cap govern que no basi els límits al dret a la llibertat d’expressió en la seva pròpia ideologia, moral o religió, o en la ideologia, moral o religió dels seus votants, discriminant i excloent als que no pensen com ells. Així doncs, estic convençut que perseguir i condemnar apologies, si només són això, apologies, atempta directament contra el dret universal a la llibertat d’expressió. Crec fermament que avui per avui l’únic límit que hi hauria d’haver a la llibertat, entesa ara en tots els sentits, és la violència. Ah, m’oblidava, també em sap greu que els responsables de Tele 5 hagin atemptat contra la llibertat d'expressió de Los Chunguitos expulsant-los de Gran Hermano VIP per haver fet declaracions racistes sobre un concursant negre. Per cert, penso jo, s’han mirat alguna vegada al mirall Los Chunguitos? Com poden ser precisament ells racistes, ni amb un negre ni tan sols amb qualsevol primat del regne animal? Em demostren que en el seu cas el físic i l’intel·lecte estan al mateix nivell. Potser sí que aquí aniria en contra dels meus principis i els esterilitzaria a la força, perquè no degeneri l’espècie humana.
Apa, fins la
setmana que ve."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada