Quin serà el teu ofici d'aquí uns anys?

Columna de Palafolls de Munt al programa 'Per no dir res' de Ràdio Palafolls del 16 de desembre del 2014:

'Bon vespre benvolguts radiooients i contertulians, quan s’acosten aquestes festes  hom es torna més melancòlic i  se li entendreix el cor. Uns ho superen tornant a casa per Nadal, amb torrons de Xixona  i càpsules de cafetera exprés de marca  a sota el braç; altres fent un donatiu a la Marató de TV3; i uns quants més fixant-se en aquelles peces de roba del Corte Inglés, que miraran de comprar de rebaixes al gener. També és època de bons propòsits,  de promeses i de desitjos. El deixar de fumar, afortunadament, jo no ocupa el primer lloc , en veure’s superat clarament pel de proposar-se deixar tota la resta de petits luxes que encara queden i estalviar encara més per poder arribar justet  a final de mes.  

Als que som funcionaris rasos tot això no ens ve de nou, però a tot aquell qui ha viscut l’època de vaques grasses com a protagonista afortunat, aquest canvi de rumb a la vida ha sigut tot un terrabastall. Tots coneixem treballadors de la construcció que han canviat l’Opel Astra tunejat pel cotxe de segona ma dels pares, o que han deixat d’anar a les Canàries per quedar-se a casa a veure ’Sálvame’.

N’hi ha també que han patit el daltabaix pel seu mal cap, i aquí se’m fan present sobretot jugadors de futbol amb carnet VIP de l’Up &Donw i íntims dels camells més reputats del país. Però també hi han altres esportistes en declivi  no per la seva inconsciència  sinó per altres males jugades que et dona la vida. I un d’aquest casos és l’ex-corredor de Fòrmula 1 Heinz-Harald Frenzen. Resulta que un dia es va truncar la seva prometedora carrera quan va tenir un gravíssim accident  del qual encara avui en pateix seqüeles. Amb un futur propi del seu gremi, segur que va viure uns anys rodejat de les rosses més despampanants, dels iots més luxosos i dels llepaculs més servicials. Amb un futur assegurat gràcies als rèdits dels milions de dollars dipositats en paradisos fiscals, no deuria sospitar mai que de la nit al dia aquell somni s’esvaís i tornés a ser un pobre gripau com la resta de mortals. Un cop en aquest punt cal replantejar-se la vida: I ara què? A què em dedicaré en el futur? Una pregunta redundant que es fan, per exemple, tots els  milions de damnificats per la crisi. Ara, uns es dediquen a empalmar aturs i ajudes socials; altres a acceptar feines amb règim de semi-esclavatge; els més valents anant a l’estranger; i uns quants més fotent-se un tret al cap.

Heinz-Harald Frenzen és un dels pocs que ha tingut la sort d’heretar les regnes del negoci familiar, però... ai las! que diu l’Empar Moliner, el negoci és un cotxe de morts!… capricis del destí! Un conductor de Fòrmula 1 conduint un vehicle d’una funerària… malaguanyat! De què li serveix ara arribar el primer? Li agrairà el client tanta pressa? Segur que sempre deu arribar al cementiri molt abans que els cotxes dels familiars, i arribar tot sol amb passatgers com aquests deu fer molt mal efecte.

I vosaltres, quin és l’ofici que mai se us passaria pel cap fer? “La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida”...

Apa,  fins la setmana que ve.'