El Pregó de la Festa Major de Palafolls 2014

Ahir es va fer, tal com estava previst (malgrat la pluja) el pregó de la Festa Major. Ja sé que cada any dic el mateix, que “aquest any ha sigut el millor pregó de la historia”, i és per això que potser costa de creure que si aquest any també ho dic no sigui perquè realment ho penso, sinó per no trencar la tradició. M’és igual el que penseu, ho tornaré a escriure: “El pregó d’aquest any ha sigut el millor que s’ha fet fins ara, i amb diferència”.

Tot i que el concepte del pregó d’ahir (l’adaptació d’un musical d’èxit) no va presentar cap novetat respecte a la majoria dels pregons d’anys anteriors (excepte l’any del lipdub i poc més), i que el guió no va sorprendre més enllà del que és d'esperar en aquest casos, la proposta va convèncer del tot, i ja no només pel sol fet de tornar a ser una iniciativa engrescadora d’un grup de joves (i no tan joves) il·lusionats per oferir al poble el millor estreno de Festa Major, sinó sobretot per la  seva gran qualitat artística.

Però anem a pams. Comencem per mencionar la magnífica posada en escena, dominada per una escenografia feta quasi exclusivament de projeccions sobre la paret del teatre, un gran espectacle visual d’una qualitat tècnica i artística impressionant. Aquesta escenografia, el vestuari, el maquillatge, i el magnífic treball de tots els actors (especialment el de’n Toni Carrasco i de’n Marc Stock, que van estar dos, tres, o quatre esgraons per damunt de la resta), van ser els factors diferenciadors respecte a anteriors edicions, i que van fer de l’espectacle una proposta de qualitat molt comparable en aquests sentits a molts altres muntatges professionals que es poden veure als circuits teatrals.

Un altre aspecte a destacar va ser la música, interpretada per professors de l’EMPA i alguns dels seus d’alumnes més avantatjats que, com cada any, van estar extraordinaris (la peça o dues peces que es van posar enllaunades van baixar molt el nivell de l’espectacle). Com a punt negatiu diria que vaig trobar a faltar la Banda de Música de Palafolls, que tenia en la Festa Major una de les poques ocasions a l’any per lluir-se en públic, i que incomprensiblement aquest any no ha actuat.  

L’espectacle en si va ser coherent, compacte, dinàmic i de qualitat, ajudat per un so i un treball dels actors que va fer possible que els molts diàlegs (un possible hàndicap en propostes multitudinàries a l’aire lliure), es poguessin seguir sense entrebancs.  

Les coreografies, la interpretació de les cançons i els tempos dels números musicals, tot i els lògics alts i baixos en propostes d’aquests tipus, es pot dir que  van ser més que correctes. I la duració del pregó, de poc més d’una hora, el just i necessari.

En definitiva, un llistó molt alt i difícil de superar, que va ser recompensat per la multitud de palafollencs que van anar al pregó amb un llarg i més que merescut aplaudiment.

I quan ja ens pensàvem que aquest any ens quedàvem sense el discurs de’n Valentí, flop! va i apareix. He de dir que, tot i que políticament l’alcalde i jo estem a les antípodes (ell és espanyolista i jo sóc catalanista), tinc una gran admiració per moltes de les altres facetes del nostre batlle. Trobo (és el meu parer) que és tot un showman, en el bon sentit de la paraula. És un personatge que omple l’escenari, un gran comunicador, que sap intercalar el discurs divertit amb el missatge clar. A Palafolls tenim la sort de tenir el nostre Buenafuente particular, i hi han molts pocs pobles al món que puguin dir-ho! Els anys en que ha delegat el discurs en els més que mediocres (com a mínim en aquest sentit) Juan Andrés Osorio i Loli Aguera tots l’hem trobat a faltar, i molt. Com a missatge ens va deixar la primícia de que deixa de ser metge de Palafolls i  les paraules d’admiració per en Joan Martori, que des d’aquestes ratlles multiplico per un milió. Malgrat tot, tothom va trobar a faltar que anunciés si es tornaria a presentar a les properes eleccions o no.

Resumint, un immillorable començament de Festa Major, que esperem que continuï igual de lluïda, malgrat que la programació de grups i orquestres d’aquest any sigui la més pobre dels darrers temps (sempre ho podrem solucionar amb una gran participació popular!).

Bona Festa Major a tots!