El Madrid, la Mosquera i les eleccions europees

Columna de Palafolls de Munt al programa "Per no dir res" de Ràdio Palafolls del 27 de maig del 2014:

"Bona tarda estimats radiooients i contertulians, tots coincidim que hem passat un cap de setmana convuls, farcit d’esdeveniments remarcables. Per començar el dissabte vam viure en viu i en directe la consecució de “la dècima”. Aquest cop moral pels culers només es pot veure atenuat per la il·lusió que genera la futura contractació del porter suplent de la Reial Societat, el xilè Claudio Bravo, un autèntic revulsiu per a la propera temporada. La nota negativa de la noticia és que tots aquells que ja comptàvem que ens deixarien en pau després de tants d’anys taladrant-nos amb la dècima, just acabar el partit en Florentino ja demanava anar a per “la onceaba”.

Un altre fet convuls de les darreres hores ha sigut la publicació a la portada de la revista Interviú d’una foto impactant de la Raquel Mosquera, la vídua del boxejador Pedro Carrasco, ensenyant les tetes. A sota d’una pitrera sotmesa a les lleis de la gravetat i d’uns ostensibles mitxelins hi figura el titular: “Mis curvas gustan a los hombres”, tota una declaració de principis.

Però el fet més significatiu del cap de setmana han estat les eleccions al Parlament europeu. Tant a Europa com a Espanya ha tornat a guanyar el PP. A Catalunya però, només ha estat la cinquena força, amb un 9,8% dels vots. Per cert, el representant del PP a Palafolls, i membre destacat de la directiva regional dels populars a Catalunya, només ha aconseguit el 7,9% dels vots al nostre poble, molts menys que la mitjana catalana, que ja és dir. I la Sánchez-Camacho, filla de Blanes, a on se l’ha vist passejar de bracet amb el ministre Jorge Fernández Díaz demanant el vot per a la seva formació, només ha tret un 9,8% dels vots, tot just com la mitja catalana. Els hi desitgem molts d’anys de lideratge a tots dos!

Un altre fet curiós és el dels partits que tenen vots fora del seu àmbit que podríem dir més o menys natural. Aquest és el cas d’ERC, que ha aconseguit ser la cinquena força a les Balears. A les illes hi ha un fort rebuig d’un sector de la població força important a la intromissió de qualsevol símbol de catalanitat. Malgrat que avui dia res provinent de Catalunya tingui cap mena de potestat legislativa o executiva sobre el ciutadà balear (tal com ha de ser), el sol fet de que es plantegi aquesta possibilitat ja els molesta. Només d’insinuar-ho és vist com un atac en tota regla a la identitat dels illencs. Malgrat tot observem que el percentatge de votants d’ERC a les illes és molt semblant al percentatge de votants del PP a Catalunya, en els dos casos una mica per sota del 10%. La diferencia, però, és que els catalans hem d’acatar totes les lleis que ens imposen els populars, que són els qui manen a Madrid, encara que aquestes lleis siguin tot el contrari a la nostra idiosincràsia, costums o dret consetudinari. Què passaria, per exemple, si a les Illes, o al país valencià, haguessin de patir una legislació imposada pels catalans? Es veurien amb el dret a revertir la situació, encara que tant els mètodes emprats com els objectius fossin contraris al dret vigent i a la constitució? ...doncs nosaltres també. Apa, fins la setmana que ve."