dijous, 10 d’abril del 2014

Vens a la fira?

Columna de Palafolls de Munt al programa "Per no dir res" de Ràdio Palafolls del dia 8 d'abril del 2014:
 "Benvolguts radiooients i contertulians, avui parlarem d’una de les solucions més enginyoses que s’estan emprant darrerament per sortir de la tant maleïda i duradora crisi: Les fires. És la millor sortida que han trobat els comerciants per fer calaix en època de vaques flaques. Certament que no és invent 2.0, doncs ja eren molt populars a l’edat mitjana, però darrerament la seva diversificació ha fet que no hi hagi quasi cap cap de setmana que no t’ensompeguis amb una o altra. Vagis on vagis te’n trobes, i no és per casualitat, en fan cada cap de setmana. Sense anar més lluny a Palafolls se n’organitzen cada dos per tres: per exemple, les fires d’entitats, on hi han paradetes fetes a corre-cuita amb fotos d’activitats de fa anys que no interessen a ningú, i amb els membres de l’associació retreient-se entre ells la poca disposició que tenen a restar tot un dia palplantats a la parada; o la d’intercanvi, on tot el que  s’intercanvia és a canvi de calers; o la d’artesania, amb les típiques parades tan populars a Catalunya com són  les de ponxos peruans; o la de Nadal, amb les parades de ninots de Santa Claus, movent una campana i amb el nas que s’encén i s’apaga mentre sona el Gingle Bells; i fins i tot, fins i tot, tenim una fira medieval, amb uns firaires disfressats d’època parlant pels smatphones, i amb uns cavallers que lliuren autèntiques batalles en el marc incomparable dels carrers medievals de Palafolls.
Però si no en tenim prou amb això, tots els pobles dels voltants tenen fires interessants per oferir-nos. A Tordera hi ha la Fira del Ram, on s’hi exposa maquinària agrícola i bestiar, perquè tots els domingueros de Barcelona sàpiguen que el veritable origen de les patates fregides i les Big Mac Cheese Burguer no és la cuina del MacDonalds. A Calella hi ha l’Oktoberfest, on bandes d’alemanys disfressats de tirolesos toquen amb molt poca gràcia versions d’èxits de la Rihanna, i on et claven deu euros per un frankfurt Hacendado i una canya (això sí, te’n portes capa casa una roba amb una pudor a fregit que no la treus ni amb deu rentades). A Santa Susanna fan la Fira Màgica, on et pots fer llegir el futur per algun dels molts farsants que hi monten paradeta; comprar herbes miraculoses amb propietats curatives, per si algun dia estàs pensant en l’eutanàsia; o agafar propaganda d’algun centre de teràpies alternatives  per si tens curiositat per conèixer alguna secta destructiva per dins.
Una mica més lluny, a Barcelona, en trobem per donar i per vendre: Que si fira de l’automòbil, de vestits de núvia, de l’ensenyament… Però a diferencia de les de poble, en que tots els veïns surten a xafardejar a veure què hi ha, sigui la fira que sigui, a Barcelona cada una d’elles té un públic concret i una oferta adaptada a les seves necessitats. Per exemple, la de la telefonia mòbil va dirigida principalment a executius del ram, que paral·lelament reben una oferta molt rica i variada de prostitutes de luxe. En canvi, a l’altre extrem, tenim el Saló de Còmic, destinat a adolescents “ni-nis”, on firaires oportunistes fan l’agost encasquetant-los  fricades fetes a la Xina referents a personatges de les sèries de televisió més populars en el moment.  
I em preguntareu, per què us dic tot això? Doncs per la noticia que està sortint aquests dies en tots els mitjans de comunicació:  L’èxit aclaparador de la reina de les fires, la més gran, la millor, la Saloufest, la fira esportiva i cultural que s’organitza cada any a Salou per atraure universitaris anglesos inquiets desitjosos de posar-se físicament en forma i alhora conèixer la cultura del nostre país. Els comerciants estan encantats perquè durant tot el dia els estudiants consumeixen de tot i molt, sense reparar en despeses. No seria una mala idea que l’Associació de Comerciants de Palafolls organitzés una Palafollsfest semblant: omplirien la caixa i el nostre jovent  podria intercanviar enriquidores experiències amb joves anglesos. Apa, fins la setmana que ve."