Sexe i esport

Columna de Palafolls de Munt al programa "Per no dir res" de Ràdio Palafolls del 18 de febrer del 2014:
"Bona tarda estimats radiooients i contertulians, avui parlarem de sexe i esport. Com tots sabeu el sexe és una de les principals diferències entre homes i dones, després de la passió per les compres, la perícia en les tasques de la llar, i l’interès pel futbol. I és precisament de l’àmbit d’aquest esport d’on ha arribat la noticia més sorprenent, però alhora més interessant, sobre aquest aspecte. Resulta que a l’Iran s’ha descobert que quatre de les integrants de l’equip femení de futbol són, en realitat, homes. No oblidem que l’Iran, a més a més de prohibir l’entrada a les dones als camps, té normes molt estrictes en quan a moral sexual, com la prohibició de l’homosexualitat, o el sexe abans del matrimoni. Malgrat tot, es creu que aquest no és un fet esporàdic, i que hi poden haver molts altres homes infiltrats en equips esportius femenins, fet que ha provocat que les autoritats iranianes hagin començat una campanya per desenmascarar-los.
Aquesta noticia de l’expulsió de quatre integrants de la selecció femenina de futbol ha causat un gran rebombori dins i fora de les fronteres, no tan sols pel sol fet de la trampa i de saltar-se les estrictes regles morals iranianes, sinó pels dubtes que genera el fet de que aquests quatre integrants hagin pogut  formar part durant tot aquest temps d’una selecció femenina de futbol.

Sabia l’entrenador que aquestes quatre integrants eren homes, i va fer la vista gorda per tenir un equip més competitiu? Dubtaven la resta de jugadores de la veritable identitat sexual d’aquests quatre jugadors després de veure a les dutxes dels vestidors què els hi penjava entre les cames? Feien la vista gorda perquè  complementava o millorava el que tenien a casa? Què en deurien pensar els marits després de saber que les seves dones futbolistes es van fer les sueques i no van denunciar els fets?
No opinarem aquí sobre la legalitat i la moralitat d’aquesta suplantació de personalitat, d’ambdues coses s’encarreguen els jutges iranians, que algun avantatge ha de tenir la justícia en un país islàmic. Només farem esment de la molta permissibilitat, i fins i tot acceptació, que té aquesta pràctica entre els iranians, doncs s’ha vist que és un fet habitual que no es denuncia mai. I per què? Perquè la moralitat d’aquell país reprimeix brutalment tant homes com dones. I fets com aquest  permet a un sexe i a altre entrar en contacte directe, encara que sigui d’estranquis.

I tot això en què ens afecta a nosaltres? Ara encara no gaire, però d’aquí a poc, al pas que anem, la fiscalització de la conducta moral de tots nosaltres dependrà del criteris de la Conferéncia Episcopal Española, a qui el govern del PP ja ha començat a delegar  la potestat de legislar sobre tots aquests temes. Així doncs, d’aquí poc relacionar-se amb l’altre sexe fora del matrimoni a Espanya només es podrà fer emprant tècniques alternatives com la dels iranians. Però si vols anar de flor en flor sense problemes legals ni morals, ni haver de passar la vergonya de fer-te passar per dona en un club de futbol femení, sempre et pots fer fatxa o capellà, que en aquest país tenen dret de cuixa amb butlla papal . Apa, fins la setmana que ve.