Parlant de la independència de Catalunya

Columna de Palafolls de Munt al programa "Per no dir res" de Ràdio Palafolls del 21 de gener del 2014.
"Bona tarda estimats radiooients, permeteu-me que avui, per un dia i sense que serveixi de precedent, tracti d’un dels temes de més rabiosa actualitat sense el peculiar tarannà que caracteritza aquesta columna, llicència que prometo que no tornarà a passar. Us demano disculpes per endavant.

Avui us vull donar el meu punt de vista sobre del procés d’independència de Catalunya. 
Com tots sabeu hi han dos bàndols oposats que fan que aquest procés no tingui el consens de totes les administracions per avançar. Mentre que el govern de la Generalitat, representant a la voluntat majoritària dels que vivim i treballem a Catalunya, vol que es consulti als catalans  la possibilitat de triar el futur que volem per a Catalunya, encara que aquest sigui la independència d’Espanya, el govern de l’estat, representant de la voluntat majoritària dels espanyols, nega que tinguem dret a aquesta consulta.

Al meu parer tot radica en el diferent concepte que tenim uns i altres de Catalunya. Segons els catalans Catalunya és un país (sense estat propi, però país),  i segons els espanyols Catalunya és una regió, i punt.

Només partint d’aquesta base (independentment de lleis o constitucions) podem comprendre com és que per uns, els catalans, sigui inconcebible que se'ns negui el dret a decidir democràticament i pacíficament el nostre futur, i en canvi per els altres, els espanyols, aquest dret sigui una cosa totalment inacceptable i inimaginable per a una simple regió. Ni nosaltres entenem la seva posició ni ells entenen la nostra. I, en política, és impossible estar d'acord amb una cosa que no s'entén. 

Aquest diferent concepte que tenim uns i altres de Catalunya fa que sigui totalment impossible l’entesa, malgrat la  bona voluntat i els esforços que puguin haver-hi d’ara en endavant, que no dubto que hi seran.

Crec que, si la Generalitat  considera que es dona la circumstància a la que més endavant em referiré, aquesta consulta es farà, fins i tot en contra de la voluntat dels espanyols, i per tant de la seva legalitat. Si la consulta per l'estat propi independent finalment es du a terme (ja sigui en forma de referèndum o d'eleccions plebiscitàries) i el "sí" assoleix un suport majoritari a Catalunya, el nostre govern declararà unilateralment la independència. Arribats a aquest punt, sens dubte l’estat espanyol actuarà per anul·lar-la.

A partir d’aquí tot dependria d'una part clau en tot aquest conflicte, la comunitat internacional: Si aquesta acceptés les tesis del govern de Madrid, Catalunya no tindria cap més remei que renunciar als seus propòsits sobiranistes, doncs el nostre país seria totalment inviable fora del context internacional; però si la comunitat internacional recolzés la voluntat dels catalans, l’estat espanyol no hi tindrà res a fer, i hauria d’acceptar-ho.

Així doncs, la pilota és a la teulada de la Generalitat: Si en un futur proper obté prou suports a nivell internacional perquè s’accepti una possible independència de Catalunya, encara que sigui en contra de la voluntat d’Espanya, la consulta es farà i serem independents. En cas contrari ni tant sols s’intentarà fer el referèndum, i tots els esforços se centraran en amortir l’implacable càstig de l’estat per aquests "deslleial intent de sedició”.

Apa, fins la setmana que ve."