"Bona tarda benvolguts radiooients i contertulians, ahir vam rebre la fatal noticia de la mort d’una de les dones més importants del segle XX i, sense por a equivocar-nos, de tota la historia de la humanitat. Com sempre en aquests casos, una legió de partidaris i detractors s’enfronten en una batalla verbal i mediàtica per enaltir o deslluir les fites que el personatge en qüestió a deixat com a llegat per a la posteritat. En el cas que ens pertoca, el dilema pels que no vam ser coetanis del seu punt més àlgid d’influència i popularitat, és saber quina de les dues parts té la raó. Normalment la historia, la desconeixença i sobretot l’oblit, tendeixen a condecorar els difunts amb medalles que no es corresponen a la realitat, excepte en casos com Hitler, Marilyn Monroe o la mare Teresa de Calcuta. És per això que per assolir un criteri encertat sobre la veritable rellevància i el llegat que tal personatge ens ha deixat, hom no s’ha de cenyir únicament a la crònica esbiaxada que la premsa rosa fa el dia de la defunció, ni dels documentals oportuns que Informe Semanal i Trenta Minuts emeten per captar una audiència que d’altra banda els seria esquiva. Qui vulgui tenir una autèntica perspectiva històrica del personatge ha de burjar en els arxius i trobar aquells detalls, aquelles anècdotes i aquelles curiositats sobre la seva personalitat que la simple noticia redactada en el moment de la mort omet. I això és precisament el que he fet, i ho poso a disposició de tots aquells de vosaltres que, com jo, teniu interès per conèixer realment qui va ser aquesta dona: I començarem per dir que el seu nom real era María Antonia Abad, i que va néixer el 1925 a Grantham, una petita ciutat a l’est d’Anglaterra. De ben jove ja va ser captada per caçatalents que la van catapultar ràpidament a la fama com a cantant interpretant temes tan famosos com Bésame mucho, Fumando espero i La Violetera. Al mateix temps s’interessa per la política i arriba a ser, als seus vint-i-quatre anys la candidata parlamentària més jove de la historia dels tories anglesos. Deu anys més tard la fan ministre d’educació, càrrec que ha de compaginar amb la incipient però prometedora carrera com a actriu de cinema, arribant a fer més de seixanta pel·lícules, i treballant al costat de grans estrelles de Hollywood com Gary Cooper o Burt Lancaster. El seu ideari passava per la promoció del individualisme, el sector privat i l’adversió al consens, però tot i això es va casar quatre vegades i va tenir innumerables amants. Tot i ser un símbol sexual de l’època, plena de curves exuberants i amb una lasciva agressivitat de famella manxega, no va deixar mai de vestir-se amb l’elegància pròpia de les angleses, fet que li va col·locar el sobrenom de “Dama de Ferro”. I tanta va ser la seva influència en la política mundial, que a la seva particular ideologia se la va batejar com a Montielisme. Què us ha semblat? Ja en teniu una idea més aproximada, més real i objectiva de qui va ser realment aquest personatge? No he fet res de l’altre món: El secret està en estar ben informats. No cal que em doneu les gràcies, jo sóc així. Apa, fins la semana que ve."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada