Carnestoltes Palafolls 2013

Com tots sabeu, acabem de passar el Carnestoltes 2013. Tradicionalment, durant els dies que dura la festa se suposa que regna el descontrol  i que tot està permès. Per això  és tradició disfressar-se, perquè ningú et reconegui quan fas trapelleries. En un principi és una festa on les autoritats eclesiàstiques  permeten que els feligresos es deixin anar abans no comenci la llarga i penosa Quaresma, plena de restriccions i penitències. Però, com tot, aquesta festa també ha evolucionat al llarg dels temps: Durant la transició democràtica, quan l’església catòlica ja no tenia el paper preponderant que havia ostentat durant el franquisme, el carnestoltes va deixar de ser el preàmbul als quaranta dies de prohibicions, on es rememorava la penitència de Jesús abans del calvari de Setmana Santa. Va conservar però, l’aire festiu, de disbauxa i de gresca. La gent es dedicava durant unes setmanes abans a fer la disfressa i la lluïa ufanosa en algun dels molts balls que es feien pels pobles. A Palafolls, sense anar més lluny, els de La Puput varen organitzar durant molt de temps aquesta festa, contractant cada any a un grupet d’avis anomenats Orquestra Gran Casino que, segons ens deien ells mateixos, havien tingut els seus moments de glòria en la Cuba de Batista. La festa era memorable, i el Cafè s’omplia any rera any de disfresses d’allò més variopintes i divertides. Uns anys després, les ments pensants de l’Ajuntament van creure convenient engrandir la festa i fer-la més glamurosa, i van passar el relleu de l’organització del carnestoltes a altres entitats del poble amb més caxé, convertint-se de cop i volta en una rua més, amb  comparses vingudes dels pobles del voltant fent voltes sense esma pels carrers de Palafolls. Actualment el consistori palafollenc organitza la cercavila en plena Quaresma per no coincidir amb les rues d’altres pobles, i paga un tant als grups que vulguin venir al nostre passa-carrers, per intentar com sigui fer la festa més vistosa. Sense desmerèixer a les excepcions, que n’hi han,  podríem dir que, generalitzant, les carrosses estan entre el qualificatiu de “psé”  i de lamentables, les disfresses són la majoria dels xinesos, i els balls són recreacions sense cap mena de gràcia ni molt menys d’entusiasme de la coreografia de moda del moment: Aquest any ha tocat el “Gangan Style” i l’any passat el “Ai si te pego”. El públic que s’aplega als carrers per veure-la cada any brilla més per la seva absència, i molta gent prefereix no perdre el temps i quedar-se a casa a mirar la peli d’indis del dissabte a la tarda o , els més marxosos, anar a missa de set. Finalment acaben tots a la plaça del Fòrum Palatiolo, cobren l’estipulat, recullen els estris, i cap a casa. Aquest any l’Ajuntament ha llogat un equip de música per amenitzar el fi de festa.. però no hi havia ni Déu!  De festa, disbauxa, gresca i diversió, ni rastre. Els nostàlgics evoquem aquells temps on el Carnestoltes era tota una festassa i ens preguntem com carai pot haver degenerat tant, i a sobre com ho pot haver fet inversament proporcional a la dotació pressupostària de l’Ajuntament. Crec que, en temps de crisi, espectacles tan lamentables com aquesta rua de carnestoltes de Palafolls dels darrers anys són despeses absolutament estalviables. Ja sé que la imaginació no ha estat mai un dels punts forts d’alguns delfins del nostre batlle, però ja seria hora que algú prengués el comandament i reconduís la situació fomentant un carnestoltes com Déu mana, o en el seu defecte, si no en són capaços, deixar-lo de fer. He dit.