Tradicions nadalenques

Palafolls de Munt al programa "Per no dir res" de Ràdio Palafolls del 8 de gener del 2013.

"Bona tarda benvolguts radiooients i contertulians, ja hem passat un altre Nadal. Qui més qui menys pesa  un parell de quilets més; tots procurarem no mirar el colesterol fins d’aquí un parell de setmanes; i molts donen gràcies a Déu per haver-los lliurat del control d’alcoholèmia a la Nit de Cap d’Any.

 Malgrat aquestes petites alteracions fisiològiques, a aquestes festes nadalenques, com no podia ser d’altra manera, també ha manat la tradició, i les hem començat com sempre a la vora del foc fent cagar el tió. He de dir que per a  mi encara continua sent tot un misteri el procés que fa possible que de dins d’un troc puguin sortir tots aquells objectes. Si la fusta està composta de cel·lulosa, lignina (que no sé què és), resines, sucres, midó i aigua (ho posa la Wiquipèdia), com és possible que en surtin rellotges, colònies, Scalextrics o torrons? He portat el tronc a analitzar i he demanat que li facin un estudi químic i unes radiografies per determinar si hi ha alguna explicació científica a aquest procés. Si no és així aquesta serà la prova definitiva de l’existència dels miracles i, “per ende”, de Déu, plasmada aquest dies en la figura del nen Jesús, doncs només s’aconsegueix que aquest tronc cagui si es resa un Parenostre, comprovat.

Després de fer cagar el tió, tots a la Missa del Gall: Segons sembla s’anomena així  (també segons la Wikipèdia) perquè antigament en aquest ofici se sacrificaven galls, l’au que representa el sol (tant pel color de la seva cresta com perquè és una animal que canta quan surt el sol).  Veient que la tradició es moria any rera any, aquesta nit de Nadal vaig anar a l'ofici amb un gall a sota el braç  i li vaig tallar el coll a davant de l’altar. Després em vaig despullar, em vaig escampar la sang per tot el cos i vaig començar a ballar el Gangnan Style (més que res perquè no conec cap dansa tribal adient).  Incomprensiblement el mossèn em va convidar a abandonar l’església (deu ser un capellà inculte o directament ateu).

Passat Nadal arriba Sant Esteve. Catalunya és l’únic país del món on aquest dia és festiu, i ho és perquè els catalans som els únics que  glorifiquem  la memòria d’aquest sant cristià, que va ser un dels homes escollits pels apòstols per fer la funció de diaca, per gestionar els béns comuns i per repartir almoines entre les vídues, dins l'economia de l'església primitiva. A la sinagoga de Jerusalem va predicar l'evangeli a la comunitat dels hebreus procedents de colònies hel·lenitzades. Per últim hem de dir que va ser el primer màrtir del cristianisme. Com veieu els lligams d’aquest sant amb Catalunya són clars i evidents, i per tant és absurd que es pretengui, com volen alguns, canviar aquesta festivitat per la del 20 de maig, data en que es commemora la primera Copa d’Europa del Barça.

Les festes de Nadal acaben amb l’arribada dels Reis Mags d’Orient, tres monarques que venen d’Andalusia (segons els darrers estudis del Papa Benet XVI), i que tenen com a singularitat el diferent color de la pell (blanc, ros i negre, respectivament), i el fet de portar joguines cares als nens rics i carbó als nens pobres. Malgrat que per la seva idiosincràsia puguin semblar de l’Opus Dei, cada any ens conviden a tots, grans i nens, rics i pobres, a fer-los arribar una llista amb els regals que voldríem que ens portessin. Encara que el gremi de joguiners elabori cada any una llista amb les joguines més sol·licitades, sabem de bona font que cada any el regal més demanat és, com deien en Tip i Coll, “un buen Volvo”. Vosaltres també l'heu demanat?

 Apa, fins la setmana que ve."