L'eròtica del poder

Benvolguts radiooients i contertulians, avui parlarem de política. I més concretament de  l’alcalde de Salt i president de la Diputació de Girona, Jaume Torramadé, d’Unió Democràtica de Catalunya, esquitxat per un escàndol de faldilles, ja que presumptament va assetjar sexualment i va fer tocaments a la seva ex-assessora a la corporació Minerva Amador. Arran de la denuncia d’aquests fets per part de la presumptament agredida, Jaume Torramadé ha presentat la dimissió.

Es veu que l’origen de tot el marro va ser que sortint d’un sopar presumptament en Jaume li va tocar el cul a la Minerva. Arribats a aquests punt ens hem de fer vàries reflexions:  Fins a quin punt l’actitud del defenestrat va ser un impuls incontrolat, o bé pel contrari va ser una acció premeditada? He buscat la foto per internet de la Minerva i…sorpresa! s’assembla moltíssim a la Monica Lewinsky, aquella famosa becària d’en Clinton! Hi  tindrà res a veure? Tenen els polítics un gen diferenciat de la resta de mortals que els hi fa tenir un impuls irrefrenable vers les noies amb aquesta fesonomia característica?  O per el contrari va veure el retir daurat de que va gaudir l’expresident nord-americà després de tot l’afer, i ell vol fer el mateix? Sortiran durant el judici les ditades de l’ex-alcalde a la part del cul dels pantalons de la seva ex-assessora? Recordem que la Lewinsky va presentar com a prova inculpatòria unes calces tacades de semen, que guardava de record des de feia anys,  així que no ens ha d’estranyar res. 
Són moltes les preguntes que es poden formular a partir d’aquest lamentable incident, malgrat tot jo crec que el problema radica en el que s’anomena l’”eròtica del poder”, un estat d’ànim, per dir-ho d’alguna manera, que pateixen la majoria de les persones que accedeixen al poder, bàsicament en l’àmbit de la política, les finances o la religió (en aquest darrer cas plasmat en el que s’anomena pedofília).

És per això que crec que, per evitar més episodis com aquest, s’hauria d’exigir als futurs governants primer fer uns cursos i posteriorment uns petits canvis fisiològics que els fessin aptes per dur a terme les seves posteriors responsabilitats sense que el seu nou estatus fos un perill per la integritat física i la honorabilitat de les seves futures col·laboradores.

Així doncs, empreses especialitzades en psicologia aplicada al treball els instruirien sobre les tècniques per reprimir els instints assetjadors;  i els hospitals de la Seguretat Social caparien, els hi tallarien la titola ben arran, a tots aquells que volguessin accedir a la carrera política, financera o religiosa, i a més a més gratis.

Per una banda aconseguiríem que els que accedissin a aquests àmbits de poder no tinguessin la voluntat ni la capacitat d’assetjar sexualment a les seves col·laboradores, i per altre banda potser seria una mesura dissuasòria per frenar aquests tipus de vocacions i així alleugerir la nòmina de polítics, banquers , bisbes i cardenals d’aquest país.

Els capem a tots? Què us sembla? Apa fins la setmana que ve.