Els Reis Mags d'Andalusia -Benet XVI dixit-.

Columna de Palafolls de Munt al programa "Per no dir res" de Ràdio Palafolls del 4 de desembre del 2012.

"Bona tarda estimats radiooients i contertulians, avui no parlarem del ministre Wert, i no per falta de ganes, sinó perquè ja hi han altres mitjans de comunicació que tenen la ploma més afilada i la dialèctica més corrosiva. Avui parlarem d’un descobriment apassionant: El Papa Benet XVI, en el seu últim llibre La Infància de Jesús, assegura que els Reis d’Orient provenen realment d’Andalusia, més concretament de Tartessos, un regne que els historiadors ubiquen entre les províncies de Huelva, Sevilla i Cadis. I com ha arribat a aquesta conclusió? Hi han dos camins: Un és l’estudi del fons bibliogràfic del Vaticà, molt extens, ric i encara en gran part per explorar, al qual el Papa no s’hi acosta ni per casualitat, tant per raons d’edat com per una manifesta i notòria manca d’interès per l’erudició, qualitat totalment prescindible en les altes esferes de  l’església catòlica contemporània; i el segon camí és la inspiració divina, molt més pràctica, propera, accessible, no necessària d’aprenentatge previ, ni cansada en la seva execució,  i que és el que més utilitza, i en aquest cas també ha sigut així. La infal·libilitat pontifícia, que així es denomina aquest do ,és exclusiu dels patriarques de l’església catòlica i els permet  assentar càtedra sobre qualsevol tema sense marge d’error, de dubte ni molt menys de rèplica. Així doncs, si ell diu que venen d’Andalusia, doncs venen d’Andalusia. Però, i perquè ens havien dit sempre que el Reis Mags venien d’Orient, a dalt de camells i vestits amb gel·laba? Perquè l’única funció dels Reis d’Orient ha sigut des dels seus inicis repartir joguines a la mainada un dia determinat de l’any. Si a aquesta mateixa mainada, fins fa quatre dies, se li deia que Espanya era un país ric del primer món, i que els països moros eren tercermundistes, es podia entendre que el Reis de l’Orient, provinents d’uns països pobres, no podessin portar totes les comandes sol·licitades (als nens de les famílies humils, és clar). Ara però, la cosa ha canviat. Els països de l’Orient tenen petrodòlars a cabassos; els seus xeics compren clubs de futbol de mitja Europa i fitxen les millors cuixes del món; allà hi han les col·leccions més importants de cotxes de luxe; i hi tenen una vivenda les celebritats més populars. En canvi a Espanya se li ha girat la truita. Ara és un país a la ruïna, i regions com Andalusia, amb més d’un 35% d’atur, amb una de les rendes per càpita més baixes d’Europa, i amb unes perspectives de creixement inferiors a les d’Haití, n’és el principal exemple. Si els Reis Mags continuessin venint de l’Orient no hi hauria cap excusa  humana ni divina perquè no portessin als infants (fins i tot als de les famílies més humils) tot el que han demanat. En canvi, si els mateixos nens saben que Ses Majestats  venen d’Andalusia, actualment una regió en condicions paupèrrimes, es conformaran amb un grapat de nous i una nina de cartró, com abans... I llavors perquè diguin que l’Església Catòlica viu d’esquenes a la realitat, si és la institució que més servei  fa a la societat! Però, continuant amb el tema que ens ocupa, ja sabem de bona font que el Summe Pontífex està preparant la segona part del llibre, que es titularà La Vellesa de Jesús, i que aprofundirà sobre el tema de l’origen del Reis Mags d’Andalusia. Es veu que la inspiració divina li ha fet saber, i així ho ha de fer saber també ell al seu ramat (que som tots nosaltres), que el rei blanc es deia realment Gaspar  Fitz-James Stuart (àlies Gaspar d’ Alba) , el ros Melcior Osborne i el negre Baltasar Domecq.  I que les propietats i la influencia dels seus descendents actuals, als quals s’ha titllat injustament de cacics i de principals causants  de l’endarreriment econòmic d’Andalusia, són realment els propietaris  legítims de la riquesa i els honors de que gaudeixen, ja que les seves famílies els han anat heretant des de temps immemorials  per voluntat divina. I que si aquesta mateixa divinitat inspira al Papa perquè anunciï que seria recomanable que ho compartissin encara una mica més amb els de l’Opus, la Conferència Episcopal Espanyola o la cúpula del PP andalús, doncs que així sigui.  I Paraula de Déu, us alabem senyor. Apa fins la setmana que ve."