La sort escull el nou papa dels cristians coptes.

Palafolls de Munt al programa "Per no dir res" de Ràdio Palafolls del 6 de novembre del 2012.

"Bona tarda benvolguts radiooients i contertulians, fa un parell de dies els cristians coptes van triar el seu nou papa. Aquesta religió cristiana forma part de les antigues esglésies orientals, que es van separar en el concili de Calcedònia l’any 451. Segons la seva tradició, l’Església Copta és la forma original i autòctona del cristianisme que l’apòstol Marc va establir a Egipte a mitjan segle I, aproximadament cap a l’any 60. Podem dir que doncs, que és la església cristiana més antiga que existeix. Actualment compte amb 18.000.000 de seguidors, la major part d’ells a Egipte, on representen el 10% de la població.

A més a més d’altres singularitats irrellevants, aquesta comunitat té en el mecanisme de tria del seu nou papa un dels seus trets definitoris més peculiars. Segons la seva tradició, una ma innocent d’un infant escollit a l’atzar tria d’entre unes boles amb uns noms de candidats, el que serà el seu nou papa. És una mica com el sorteig de la Champions League, però substituint Michel Platini per un nen i el nom dels equips pels dels candidats a ser papa, clergues coptes que s’han presentat voluntaris al sorteig.

L’atzar ha fet que l’afortunat guanyador fos el bisbe Tauadros, i tota la comunitat copta ha celebrat aquest resultat com un gran encert.

Aquest mecanisme ens pot semblar poc objectiu, ja que no s’escull  el nou cabdill segons criteris de mèrit i capacitat. Malgrat tot, i observant els resultats derivats del nostre sistema de tria, anomenat democràcia, no podem assegurar categòricament de que no sigui tot un encert continuar utilitzant l’atzar per triar les persones que han de regir els seus destins.  I ho podem comprovar, per exemple, repassant les capacitats pel càrrec dels tres darrers presidents que ha tingut l’estat espanyol, l’Aznar, en Zapatero i en Rajoy. Tots tres van ser triats democràticament pels ciutadans, després d’una intensa campanya electoral on van exposar els seus mèrits per al càrrec al qual aspiraven. Però observem que, per exemple, cap d’ells tenia estudis en ciències polítiques, ni cap d’ells s’havia distingit com a erudit en aquest camp,  ni tan sols cap d’ells sabia anglès, un requisit que se pressuposaria mínim indispensable per poder tractar amb els mandataris de tot el món en ple segle XXI. Van ser votats perquè pertanyien al partit polític tal, perquè van ser els més vistos als cartells dels carrers o als programes de televisió durant la campanya electoral, o per fer la punyeta al candidat del partit contrari. Tots ells van ser, i estan essent,  un autèntic desastre, portant al país a la ruïna amb tot un seguit de decisions que contínuament empitjoren  més la situació.

I penso jo, i si el president del govern s’hagués triat a l’atzar, com el papa dels coptes? Posem per cas que en les darreres eleccions s’haguessin presentat uns quants milers de candidats, segurament cap d’ells amb ni punyetera idea de política, i amb l’única intenció de cobrar un substanciós sou a final de mes, i que s’hagués aprofitat el Sorteig de Nadal de la Loteria Nacional perquè un marrec del Colegio de San Ildefonso hagués tret un paperet amb el nom de l’afortunat. Haguéssim tingut de president, per exemple, a Manolo Cabrales, a Faustino Bermúdez i a Charito García, extreballadors de la SEAT, paletes a l’atur  o caixeres de supermercat. Segur que no haguessin governat res de res, i per tant ens hauríem estalviat, entre altres coses, la vergonya de la foto de les Azores, la bombolla immobiliària impulsada  per uns incentius fiscals encaminats a afavorir les grans constructores properes al PP i al PSOE, o el crac de la banca derivat de posar al capdavant de les caixes d’estalvi uns polítics afins al partit governant, que tenien com a únic objectiu robar tot el que es poguessin. Ara no tindríem la crisi que estem patint i tothom podria optar en igualtat de condicions a una plaça que ara ocupen persones que no estan més capacitades pel càrrec que qualsevol de nosaltres, tot el contrari. És per pensar-s’ho.

Apa, fins la setmana que ve."