A Catalunya no hi han nens superdotats

Col·laboració de Palafolls de Munt al programa "Per no dir res" de Ràdio Palafolls del dimarts 20 de novembre del 2012.

"Bona tarda estimats radiooients i contertulians, ahir va aparèixer a la premsa escrita una noticia que ens va deixar a tots els catalans amb els ànims per terra. Les darreres estadístiques de nens superdotats de l’estat espanyol  indiquen que, per exemple, a Andalusia s’han detectat 1.339 escolars superdotats, a Madrid 968, a Canàries  (amb 2.100.000 habitants) 693, a Múrcia (amb 1.400.000 habitants) 539 i a Catalunya ( amb més de 7.500.000 d’habitants) només 142. Com pot ser? Som els catalans realment tan inferiors intel·lectualment respecte a la resta de persones de l’estat espanyol? Els estudis indiquen que si, i concursos televisius com El Gran Concurs de TV3 o els seus parents radiofònics com Els Optimistes de Catalunya Ràdio així ho corroboren. I tant important és tenir un bon número de superdotats? Sens dubte! Salta a la vista que tant Múrcia com Andalusia, per posar dos dels  exemples més paradigmàtics citats anteriorment,  són comunitats molt més desenvolupades que Catalunya, veritables motors de l’economia, amb uns centres d’investigació punters, amb una renta per càpita molt superior a la mitjana, amb un producte interior brut envejable i amb una notòria aportació neta als fons de l’estat i de la Unió Europea. I com és que ells tenen nens superdotats i nosaltres no? Evidentment  és una qüestió de genètica: els espanyols, ens agradi o no als catalans,  intel·lectualment estan un pas per davant nostre, no hi ha dubte, només cal veure, per exemple, Belén Estéban, Mario Vaquerizo o Kiko Rivera. Però també hi ha un altre factor decisiu perquè aquests nens andalusos, murcians, canaris... superdotats  triomfin el dia de demà, i és el seguiment individualitzat que tenen al llarg de tot el seu cicle educatiu. En aquestes comunitats autònomes, enlloc de llençar els calers com fa Catalunya en ambaixades o en doblar pel·lícules al català, s’inverteixen els recursos, que han guanyat amb la suor del seu front, en prestar una educació personalitzada als seus nens superdotats, encara que això suposi una gran despesa extra en educació que, com he dit, paguen de la seva butxaca. Aquí, en canvi, els fem saltar de curs i ja està.  

Així doncs, tot sembla indicar que ens espera un futur molt i molt negra si els nostres polítics no hi posen remei. Però què cal fer? Per una banda s’ha de millorar aquesta estadística i, si amb això no n’hi ha prou, fitxar de la competència. Per millorar l’estadística es poden fer servir dues eines: La més costosa, i per tant més inviable (sobretot ara en temps de crisis), és posar més mitjans econòmics per millorar el bagatge intel·lectual dels  nostres fills; la més senzilla, pràctica i assequible és rebaixar el nivell dels test que avaluen les capacitats intel·lectuals dels alumnes. Aquesta segona via ja es va aplicar durant el curs passat quan la consellera d’ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, va fer una prova d’avaluació als alumnes de sisè de bàsica on es preguntava, entre altres coses, quant medeix el perímetre d’un objecte sabent el que medeixen tots els costats, o si la superfície d’una casa es medeix en litres o amb metres quadrats. Els resultats encara no es saben però de ben segur que faran augmentar el número de nens superdotats catalans com a mínim en una dotzena o dos. Un altra camí per tenir més escolars superdotats que en altres comunitats autònomes és fitxar-los. Només cal que agafem com a exemple el Barça: Té una ample xarxa de buscadors de joves cracs escampada per tot el món que fitxa a les millors futures promeses. Només caldria trobar els nens superdotats i fer una bona oferta als pares.

El que no acabo d’entendre de tot això és qui carai fa aquestes estadístiques, perquè tant sols a Palafolls, si parles amb les mames, ja n’hi centenars de nens superdotats. Apa, fins la setmana que ve."