Gràcies, Alejo Vidal-Quadras!

Dijous passat Vidal-Quadras, el que fou el president del PP a Catalunya, va fer unes declaracions a  Intereconomía en què va proposar a la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, que "vagi preparant un general de brigada de la Guàrdia Civil" després que el Parlament de Catalunya aprovés una resolució demanant la convocatòria d'una consulta d'autodeterminació. L’ara vicepresident del Parlament Europeu diu que l'article 155 de la Constitución preveu un mecanisme per intervenir una autonomia en cas que incompleixi greument les lleis. Afegeix que, com que això ja s'ha produït, a banda d'impugnar la decisió davant del Constitucional, el govern espanyol s'hauria de posar en contacte amb Mas per dir-li que el que ha fet està fora de la llei i que rectifiqui o que intervindrà. Si Mas no rectifica, afegeix Vidal-Quadras, "el Senat s’ha de reunir, votar, i a continuació intervenir l’autonomia. En aquest cas -diu textualment- el Parlament es dissol, el govern de la Generalitat se'n va a casa i la delegació del govern pren el control de Catalunya. El general de brigada que jo deia pren el comandament dels Mossos i ja està". I conclou: "I si treuen la gent al carrer, que la treguin, perquè quan faci una setmana que es manifesten la gent ha d'anar a casa, perquè de manifestar-se no es menja". No cal que reiteri des d’aquestes línies la meva admiració més profunda per l’Alejo i per la seva col·laboració inestimable a la causa independentista. A ell, al president d’Extremadura, el  sr. Monago, que va dir que la seva autonomia, amb un trenta i tants  per cent d’atur i amb tres vegades més de funcionaris que Catalunya, paga amb els seus impostos els deutes dels catalans; al secretari general del PSOE extremeny, l’incomprès Fernández Vara, que va demanar que si Catalunya s’independitzés tornés els cents de mils d’extremenys i les seves famílies que els hi vam robar; al coronel Francisco Alamán, desitjant enviar-nos els tancs com més aviat millor; a tots els columnistes de la Razón, el Mundo i l’ABC; als presentadors d’Intereconomia, Telemadrid, la 13… a tots ells gràcies, gràcies de tot cor per la seva valuosa contribució a la causa independentista. Sense les seves declaracions hagués sigut impossible que milions de catalans amb fortes arrels i sentiments espanyols no tinguin ara cap dubte de que el millor per a Catalunya és la independència. El que a nosaltres ens hagués costat Déu i ajud aconseguir-ho amb arguments, ho han aconseguit ells amb unes simples declaracions. Moltes gràcies altre cop. I ara, que no defalleixin, que encara no hem aconseguit la independència. Visca Catalunya!