dimarts, 25 de setembre del 2012

Copa per a la Independència. Final Catalunya-Espanya.

Col·laboració de Palafolls de Munt al programa "Per no dir res" de Ràdio Palafolls del dia 25 de setembre del 2012.



"Bona tarda benvolguts radiooients, d’aquí pocs moments començarà el partit de tornada de la final de la Copa per a la Independència que enfrontarà les seleccions nacionals de Catalunya i Espanya, amb la necessitat del nostre país de superar el resultat advers d’1 a 0 del partit d’anada. L’encontre serà arbitrat pel col·legiat Pascual Sala, president delTribunal Constitucional. L’equip de la selecció catalana està format per Joan Laporta a la porteria, una defensa de quatre formada per Artur Mas, Joaquim Nadal, Duran i Lleida, i Gerard Piqué; a la mitja hi tindrem en  Joel Joan, enJoan Herrera, la Pilar Rahola i en Joan Carretero; i a la davantera la Carme Forcadell pel centre, a la banda esquerra  Oriol Junqueras, i per la dreta Alfons López-Tena. Per les files espanyoles jugarà a la porteria Alfredo Pérez Rubalcaba; a la defensa Alícia Sánchez-Camacho, Pere Navarro, Alfonso Guerra i  el president d’Extremadura José Antonio Monago; a la mitja Soraya Sanz de Santamaría,  Mariano Rajoy, Juan Carlos I i Albert Boadella; i a la davantera José María Aznar, el coronel Francisco Alamán i Federico Jiménez Losantos
Comença el partit. Treu del centre del camp Alfonso Guerra, que passa  la pilota a Pere Navarro. Aquest no sap què fer  i perd la bimba. Alícia Sanchez-Camacho li recrimina que no  li passés la pilota tot culpant-lo de falta de compromís amb la selecció espanyola. Treu de banda la Pilar Rahola. La passa a l’Oriol Junqueras, que centra sobre l’àrea. Carme Forcadell s’enlaira més que la defensa contrària, remata de cap i GOOOOOOOOOOOOOOL!!!!!  El partit comença bé per la nostra selecció, que empata la eliminatòria! Soraya Sanz de Santamaría treu del mig del camp. Passa la pilota a Juan Carlos I, que un cop més la pífia. El públic el xiula, com de costum. Recupera la pilota Artur Mas, que es dirigeix com un coet cap a la porteria contrària. Mariano Rajoy se li acosta i li fa una entrada duríssima. El públic demana penalty però l’àrbitre  no pita res i diu que l’entrada està dins la legalitat vigent. Treu de porteria Alfredo Pérez-Rubalcaba. No sap a qui passar-la. Finalment xuta i, com sempre, envia la pilota fora. Albert Boadella aprofita l’aturada del joc per demanar el canvi. Entra en el seu lloc Rosa Díez.  El partit es reprèn. Treu de banda Joan Herrera. Passa la pilota a Oriol Junqueras, que l’envia a en López-Tena. Aquest no li torna i prefereix segui la jugada en solitari. Li surt malament i la resta de jugadors li recriminen que ha de jugar més per l’equip. Recupera la pilota la selecció espanyola. La condueix Federico Jiménez Losantos que la passa al coronel Francisco Alamán, amb el que s’entén molt bé. Creuen la línea divisòria i s’endinsen en camp contrari. La defensa de Catalunya, en clara minoria, no pot aturar l’atac i el mateix coronel Francisco Alamán dispara com un obús i la pilota entra per tota l’esquadra de la porteria de la nostra selecció. L’equip espanyol celebra el tanto i el mateix coronel ens recorda que això és només un avís. Anem empatant el partit a un, però perdent en el global de l’eliminatòria. Artur Mas, el nostre capità, reuneix els seus jugadors i dibuixa una nova estratègia. Alguns l’acusen de messiànic, electoralista, poc autocrític... però finalment accepten la nova tàctica. Es reprèn el partit. Joaquim Nadal, fins ara desaparegut, sembla que finalment vol entrar en joc i demana compromís als seus per capgirar el resultat de l’eliminatòria. Sona el telèfon d’en Gerard Piqué, que diu que ha d’abandonar urgentment el partit per anar al l’hospital  perquè la Shakira ha trencat aigües. Entra en el seu lloc Lluís Llach. La selecció catalana treu de mig camp. Artur Mas passa la pilota a Duran i Lleida i aquest, incomprensiblement, la passa a Mariano Rajoy. El públic no ho entén i xiula. El seleccionador català decideix substituir-lo d’immediat abans no torni a fer-ho. Entra al camp Miquel Calzada, Mikimoto. La pilota està en poder de Rosa Díez, que xuta des de mig camp intentant sorprendre al porter, però no té prou força i la pilota es queda a mig camí. Aquesta arriba mansament a mans de Joan Laporta que, malgrat que té a la resta de companys totalment sols, decideix passar-la a Artur Mas, molt marcat d’aprop per tot l’equip contrari. Artur Mas dribla molt bé els adversaris i aconsegueix passar la pilota a en Joel Joan. Aquest  veu en Lluis Llach totalment sòl i desmarcat a davant de la porteria buida, li fa una passada mil·limètrica, en Lluís Llach la rep en excel·lents condicions, xuta a plaer i… falla!!!! Quina cantada, Déu meu, quina cantada!!!! La selecció espanyola treu de fons. La pilota va a parar a peus de Jiménez Losantos però en Miquel Calzada li treu netament del peus, amb molta facilitat. Es nota que és molt més bon professional. En Mikimoto passa la pilota a la Pilar Rahola, aquesta a l’Oriol Junqueras, que es regateja a uns quants adversaris i la passa a l’Alfons López-Tena. L’Alfons López-Tena dribla a la Soraya Sanz de Santamaría, a en Rajoy, es planta davant del porter, xuta i… GOOOOOOOOOOOOOOOL!!!!! Dos a un, l’eliminatòria torna a estar empatada! Treu de mig camp en Rajoy, que passa la pilota a l’Alfredo Pérez Rubalcaba, però aquest no la vol i li diu que ara s'espabili tot sol, que si li hagués fet cas abans i haguéssin jugat com un equip federal tal com ell deia no s'hauria arribat a aquesta situació. Com que ningú la toca, aquesta... entra mansament a porteria i es fan un gol en pròpia porta! GOOOOOOOL!!!!!!!!! Tres a un, Catalunya està guanyant la final! Però…, què passa? L’arbitra, el col·legiat Pascual Sala, president del Tribunal Constitucional, anul·la la jugada per fora de joc!!! Si ha xutat en Rajoy cap endarrera i tots els jugadors de la selección catalana estàven al seu propi camp!!!! I ara pita el final del partit!!!!  Si encara queda un quart d’hora de la primera part i tota la segona!!!!!  Els representants de la selecció catalana protesten airadament la desició arbitral i aquest els hi  mostra la targeta vermella i els expulsa a tots. El públic escridassa l’equip contrari i als col·legiats. Entra la policia nacional a l’estadi i reprimeix la protesta amb contundència i brutalitat. L’exèrcit resta a fora esperant entrar en acció si la policia no aconsegueix controlar la situació. Arriben notícies de que els directius de la selecció catalana enviaran una protesta formal al Parlament Europeu per aquest atropellament, però suposen que aquest s'en desentendrà, com sempre fa amb tot...  Així que senyors, senyores, ciutadans de Catalunya, ara sí que ja sembla inevitable la creació d’un campionat única i exclusivament català a partir del 2014. Visca Catalunya! Visca Catalunya! VISCA CATALUNYA!