Sant Xavier Nonell, el Conversor.

Bona tarda estimats radiooients, dins aquest món obscur, en plena crisi econòmica i moral, mancat de valors i d’esperança, ha sorgit un jove vigorós, ple d’esperit i d’empenta, destinat a liderar el renaixement del nostre poble, i  a treure Catalunya  de l’ostracisme en que les forces del mal, encapçalades per una banda per un ateisme en continu creixement , i per altre per la fúria diabòlica del Islam, han sumit la nostra pàtria des de que Espanya, desgraciadament,  ja no és per decret la reserva espiritual d’occident, ni aquell baluard inexpugnable contra les heretgies que van començar  a construir els nostres gloriosos avantpassats, exactament un 18 de juliol d’ara  fa setanta-sis anys.  No és d’estranyar doncs, que tots els homes i les dones de bé ens alegréssim quan la setmana passada ens vam assabentar que el jove nou bisbe de Solsona,  Xavier Nonell, el prelat més jove d’Espanya, es va oferir voluntari per encapçalar la primera croada del segle XXI.  Tal com va dir a l’homilia: «Si Crist és l'únic salvador, també ho és per a les persones que professen el Islam i, per tant, hem de pretendre la seva conversió al cristianisme». Així doncs, emplaça a tots els catòlics a treballar per a poder portar pel bon camí els musulmans i convertir-los al cristianisme (preferiblement de bones maneres). No hi ha cap dubte que la seva inspiració és divina, i que ha sigut el propi Déu Nostre Senyor qui li ha indicat el camí per treure els països cristians com el nostre de la terrible crisi econòmica  en que es troben. Convertir els musulmans de tot el món al cristianisme faria possible, per exemple,  tenir gratis tot el petroli del Golf Pèrsic, ja que ens el regalarien gentilment en senyal de caritat cristiana en veure les nostres necessitats energètiques ; també seria una bona contribució a la salut econòmica de la nostra Església, doncs de cop i volta hi haurien una quants milions de persones més que posarien una creu a la casella “Església Catòlica” de la declaració de renda; o per tenir del nostre costat els d’Al Qaeda en el cas de que els comunistes tornessin a Rússia. Però bé, com el mateix Xavier Nonell deu saber, no tot és tan fàcil. Perquè els musulmans es passin al cristianisme se’ls hi ha d’oferir alguna cosa a canvi. I no val allò de la fe veritable, el perdó dels pecats o la vida eterna, perquè això ells ara ja ho tenen amb el Islam. Crec que la cosa hauria d’anar més aviat cap allà on apuntaven fa poc des de la Feria de la Vocaciones de Madrid 2012, on s’oferia a tothom qui triés dedicar-se al sacerdoci , coses tan tangibles com feina fixa de per vida, sou assegurat,  vivenda gratis o cotxe a càrrec de l’empresa. En el cas dels musulmans que es volguessin convertir al cristianisme se’ls hi podria oferir, per exemple, un permís de residencia, o fins i tot la doble nacionalitat, la cartilla de la seguretat socials als sense papers (ara que l’han tret), ajudes socials suplementaris pels llibres dels nens o pel menjador escolar, una pròrroga indefinida en les prestacions de l’atur… aquestes campanyes de captació podrien tenir també promocions extraordinàries, com Iphones 4, jocs de vaixelles  o subscripcions anuals a “El pan de los pobres” . Però això està molt bé quan s’està viu, després de la mort l’oferta de l’Islam és, cal reconèixer-ho ,  insuperable: Els hi ofereix set dones verges a cadascú perquè facin totes les marranades que vulguin durant tota la eternitat. Això, evidentment, dificulta molt i molt que optin per fer la portabilitat al cristianisme. És per això que Xavier Nonell ja s’ha posat mans a l’obra per obrir una roda de converses amb Déu Nostre Senyor per mirar d’aconseguir que es pugui oferir a tots els musulmans que es converteixin al cristianisme, no set sinó catorze verges, i que una d’elles, com a mínim, hagi sortit despullada a la portada del Interviú. Jo ja he posat un ciri perquè ho aconsegueixi. Apa, fins la setmana que ve.