Els Pressupostos de l'Estat per al 2012

Col·laboració inèdita, per vacances de Setmana Santa, de Palafolls de Munt al programa Per no dir res de Ràdio Palafolls del 5 d'abril del 2012.

"Bona tarda estimats radiooients, avui toca PP. I més concretament una meticulosa, acurada i imparcial (com és habitual en aquesta columna) reflexió sobre el tema del dia: Els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2012. Tal com s’ha encarregat de recordar el Ministre d’Economia, aquests pressupostos són els més austers de la democràcia, i especialment per a Catalunya, que veu com és l’autonomia que, amb diferència, un any més serà la que patirà més retallades i tindrà menys inversions, tot i ser la que més aporta a les arques de l’Estat (des del Gobierno diuen off the record que és perquè s’ha de treure tot el que es pugui de Catalunya abans no s’independitzi, però jo, coneixent-los, no m’ho crec). De totes maneres, el Govern de la Generalitat, com sempre,  ja s’ha mostrat predisposat a negociar-los, tot i saber que no en trauran ni un duro. És per això que Artur Mas proposa com a contrapartida que el que aporti  l’Estat a Catalunya sigui en espècies i no en metàl·lic: El que ha demanat al president del govern espanyol és que intercedeixi davant la Federación Española de Futbol i davant la UEFA perquè el Barça guanyi aquest any la LLiga i la Champions, fet que consolaria els catalans i els faria oblidar la crisi per una temporada. Però en Rajoy  ja han avançat que això no serà possible perquè ja s’havia compromès anteriorment en aquest mateix sentit amb el Real Madrid, equip amb una majoria de seguidors peperos, que volen veure recompensat el seu esforç a les urnes amb un bon grapat de títols, tal com ja va passar també a l’època Aznar.

Però els pressupostos no només són cruels amb Catalunya, també afecten, i molt, a altres partides pressupostàries, com la despesa en programes de recerca, que cau un 38%; el Pla Nacional sobre drogues, que baixa un 29%; les beques i ajudes a estudiants, que es redueix en un 11,6%;... i també a altres partides molt més importants, com l’assignació anual a la Casa Real, que disminueix tot  un 2%. No cal dir que la retallada pressupostaria a la monarquia  és un atemptat no ja tan sols al sentit comú, a la decència i al respecte per les institucions, sinó que atempta directament contra un dels pilars fonamentals de la pàtria. Però el govern, format majoritàriament per ministres declaradament  afins a les idees falangistes, i per tant contraris a la reialesa (tot i les picades d’ullet que els hi va fer en Juan Carlos I al principi del 28-F), es mostra ferm i no està disposat a modificar ni un cèntim aquesta partida. Però si que, com a deferència, permetrà a la Casa Real triar quin 2% volen retallar. Tenint en compte que entre els reis, els seus tres fills, els conjugues d’aquests i els nets en sumen quinze o setze, aquest 2% no arriba a un membre sencer, així que no se n’haurà d’eliminar cap, però si que s’haurà d’amputar alguna part del cos d’algun d’ells. La reina Sofia ha sigut la primera en formular una proposta, i ha suggerit que es capés en Juan Carlos, perquè només utilitza el seu penis per infidelitats; el rei, per la seva banda, ha proposat que es talli la llengua a la reina, perquè ni sap parlar el castellà, ni li ve de gust que li faci fel·lacions, perquè la troba molt lletja; la Infanta Elena proposa que es talli el nas a en Marichalar, per a veure si deixa d’esnifar coca d’una vegada; en Marichalar, per la seva banda, diu que a la que li han de tallar el nas és a la seva ex, perquè no deixi més en evidencia a la corona, com quan tot el món va veure com se li queien els mocs a la inauguració dels Jocs Paralímpics de Barcelona 92; la infanta Cristina diu que se li ha de tallar la ma a l’Urdangarín, perquè no robi més; i l’Urdangarín diu que el que se li ha de tallar són les trompes a la seva dona, perquè deixi de parir d’una vegada i els espanyols no hagin de mantenir tants xupòpters; els nens, per la seva banda, encara no han fet cap proposta, segueixen tranquils estudiant als millors col·legis del món, rodejats de mainaderes franceses caríssimes i gaudint dels plaers de la vida, per anar acostumant-se al futur que els hi espera, com no podria ser menys en persones de la seva condició. Així doncs, és indignant que la Casa Real hagi de passar per aquest mal tràngol pel mal cap d’un ministres que s’encaparren a combatre la crisi retallant despeses tan importants per Espanya com l’assignació anual per a la manutenció dels reis i la seva prole. Proposo que no només no es retalli aquesta partida, sinó que s’augmenti un 50%, per incentivar en Felipe, la Elena i la Cristina a que portin molts més pricipitos i infantitas al món. Aquesta partida podria sortir, per exemple, del que s’estalviaria l’estat si tanqués unes quantes plantes més als hospitals de la Vall d’Hebrón, Bellvitge, Hospital Clínic i Sant Pau. Apa, fins la setmana que ve."