Eurovegas

Bona tarda benvolguts radiooients. Si hi ha alguna cosa que em caracteritza, no és precisament la meva originalitat, així és que aquesta setmana parlarem d’Eurovegas, aquest mega-casino que Sheldon Adelson, un magnat ultradretà dels Estats Units, vol construir a l’estat espanyol. Sembla ser que de les dues candidates, Barcelona i Madrid, la capital d’Espanya és la que està més ben posicionada per endur-se finalment aquest mega-projecte, i és per això que el nostre president, el molt honorable Artur Mas, ja ha dit que  s’ha posat mans a l’obra per intentar que Adelson canviï d’idea i construeixi el seu complexe en terres catalanes. No cal enumerar, perquè ja s’ha dit fins a la sacietat, els avantatges que tindria pel país la construcció d’aquest macroprojecte. Només voldria destacar-ne els més importants. Primer: Tindríem un espai públic  on es podria fumar (una de les condicions que ha posat Adelson);  Segon: Un estímul per la industria cinematogràfica catalana ja que, per exemple,  l’Albert Serra podria rodar “Algo pasa en las Eurovegas”, amb  l’Emma Vilarasau de prota;  I tercer: El govern de la Generalitat podria demanar un càrrec al consell d’administració de la nova companyia, per així  oferir una alternativa digna a Duran i Lleida, després de veure aquest que, ni abaixant-se els pantalons, ha aconseguit un ministeri al nou govern Rajoy, tal com pretenia. Però també des d’aquestes ones volem recordar a Adelson tots els arguments i actius que té Catalunya per ser el lloc més atractiu per construir Eurovegas. Comencem pel més important: Tenim un patrimoni històric i cultural inigualable. Per exemple,  els clients d’Eurovegas tindrien molt a prop el Fossar de les Moreres, per quan volguessin anar a fer una ofrena floral al monument de Rafael de Casanovas; o el Monestir de Montserrat, per portar un ciri a la Verge i demanar-li fortuna en el joc; o el Teatre Condal, amb les divertidíssimes comèdies d’en Paco Morán i en Joan Pera.  O els cursos de sardanes que cada dissabte al matí organitza el Corte Inglés de la Plaça Catalunya. No cal oblidar tampoc el gran valor paisatgístic del  nostre país, com els Aiguamolls de l’Empordà, amb les seves colònies de flamencs i ànecs de coll verd; o les Rambles de Barcelona, amb les seves botigues  de records de Catalunya, regentades per autèntics autòctens paquistanesos; o la costa del Maresme, amb quilòmetres i quilòmetres de fabulosos palauets modernistes d’indianos a primera fila de mar. Però no només en l’entorn s’ha de fixar Adelson. La cultura catalana també pot ser un element importantíssim per  donar el valor afegit al negoci, i així poder multiplicar els beneficis. Per exemple, als casinos s’hauria introduir el joc de la Butifarra: Es podrien obtenir grans beneficis venent els drets televisius al Canal Català La Selva perquè oferís a partir de la mitjanit retransmissions en directe de campionats de botifarra, on es veurien els millors avis de Catalunya, amb caputxa i ulleres de sol, contrant o sanvicentant, mentre aposten grans quantitats de grans de blat de moro a sobre la taula; o en els hotels, amb actuacions d’esbarts dansaires vinguts d’arreu de Catalunya, oferint al públic una extensa mostra de balls populars catalans, i ensenyant a ballar la sardana “en línea”; o en el gran estadi esportiu que es vol construir, que podria albergar el partit que cada any per Nadal disputa la selecció catalana de futbol, o  concerts de la Montserrat Caballé amb un doble de Freddy Mercury, o rodeos amb els millors burros catalans. I en les capelles del hotels es podrien oficiar casaments amb els nuvis vestits de Josmar.  Per les avingudes dels seus carrers s’hi podria fer la processó de Setmana Santa, on el Cardenal Juvany  encapçalaria una rua plena de cofraríes, caputxins tirant confetti, penitents flagelant-se, i majorettes.  Els del Circ du Soleil, als que ja s’ha promès plaça fixa a Eurovegas, llogarien la tropue d’en Tortell Poltrona, i els enviarien entre el públic  a vendre crispetes... això si, amb faixa i barretina! Tot molt català, i un negoci rodó per l’Adelson.  Algú li hauria de dir. Apa, fins la setmana que ve.