Barcelona: Hotels de luxe per hores.

Columna setmanal de Palafolls de Munt al programa "Per no dir res" de Ràdio Palafolls.
"Bona tarda benvolguts radiooients. Una setmana més ens complau anunciar-vos una nova iniciativa empresarial destinada a combatre la crisi. Es tracta de la mesura que han pres els hotelers barcelonins propietaris d’establiments de luxe, d’oferir les habitacions dels seus hotels per hores. Així doncs, els clients que només necessitin les habitacions per estances curtes, solament hauran de pagar les estones que les ocupin, i no tot el dia com fins ara. Pels hotelers representarà un important augment de l’ocupació, i pels clients un gran estalvi econòmic.  Però aquesta mesura no és nova en el món de la hostatgeria, ja que, per exemple, molts hostals, pensions i mueblés de les zones més sòrdides de Barcelona, com el Bari Xino o el Raval, ja fa segles que funcionen d’aquesta manera, més que res per satisfer la demanda d’uns clients que només estan interessats en utilitzar les habitacions l’estona justa i  necessària per satisfer les seves necessitats bàsiques amb dones de mala vida. Tot i que també  aquesta nova oferta dels hotels de luxe de Barcelona va dirigida principalment a aquesta tipologia de client, encara que amb un molt major poder adquisitiu, fet que fa que no siguin acompanyats a les habitacions per prostitutes, sinó per senyoretes de companyia (d’aquelles que a cau d’orella et diuen amor meu en francès), també obre un nou ventall de possibilitats per satisfer altres tipus de necessitats. Però em direu, quines altres necessitats?  Per a què més pot necessitar algú estar només tres hores en un hotel de luxe de Barcelona? Doncs per moltes coses. Per exemple, els multimilionaris russos que arriben a ciutat contal en creuers de luxe els podrien aprofitar per descansar una estona mentre les seves dones despilfarren al Passeig de Gràcia; o els equips de futbol de Primera Divisió que arriben pel matí, mentre fan temps per anar al Camp Nou; o els terroristes islamistes que necessitin durant un parell d’hores un balcó privilegiat per fer detonar un explosiu; o aquell galant que salva una bella senyoreta d’una manifestació de indignats, la resguarda al portal d’un hotel de luxe, i ja de pas aprofiten…  Però, i per un ciutadà normal, com vosaltres o com jo, per a què podem aprofitar tres hores en un hotel de luxe, amb un llit d’aigua, llençols perfumats amb Dior, estores de pell de lleopard, miralls al sotre, quadres amb suggerents siluetes de noies nues, fil musical amb cançons d’en Sandro Giacobbe i un minibar ple de temptacions? Deu ser que tinc poca imaginació, però aquí si que us dono la raó, perquè a mi tampoc se m’acut res més… Malgrat tot, està per veure si  aquests al·licients són suficients per convèncer a la futura clientela de que val la pena instal·lar-se unes hores en aquets tipus d’allotjaments ja que, ben mirat, al cap i a la fi només serviran per fer el mateix que fas casa, però amb el llum encès, per gaudir del luxe de l’habitació. És per això que, per assegurar-se del tot l’èxit de la iniciativa, els hi proposo que complementin aquesta oferta amb activitats que un no acostumi a fer habitualment a casa seva, com per exemple mostres de joies de perles de Majòrica, de bateries de cuina per a vitroceràmiques o de matalassos de viscolàstica; excursions guiades amb camell i xilaba  pel centre de Barcelona;  passes privats de documentals d’animals de La 2; berenars amb gent que va conèixer la Rocío Jurado;  menàges a trois amb colombianes; o sessions de quimioteràpia.

No hi ha dubte doncs, que aquesta iniciativa està destinada a ser tot un encert empresarial, i estem segurs que serà imitada per molts altres sectors de l’economia, que veuran que oferir els seus establiments per hores pot ser un gran revulsiu pels seus negocis. Per exemple, les sales d’operacions dels hospitals concertats: Segons les hores que contractin els de la Seguretat Social, es farien les intervencions més curtes o més llargues. Seria un gran estalvi per l’Administració de l’Estat; O els tanatoris: Durant l’hora de dinar, quan l’afluència de visitants del mort baixa, es podria traslladar el cadàver momentaneament al pàrking de l’edifici, per deixar de pagar aquest parell d’hores;  O als teatres: Es podria oferir veure només mitja hora de l’obra, una hora, una hora i mitja…

En definitiva, aplaudim la iniciativa i animem als emprenedors d’aquest país a seguir innovant amb propostes tan atractives com aquesta. Apa, fins la setmana que ve."