"Per no dir res...". Dijous 23 de febrer del 2012 a Ràdio Palafolls.
Bona tarda benvolguts radiooients, fa uns dies el diari “El 9 Esportiu” va publicar una noticia que deia que el jugador afroamericà de bàsquet del CB Tarragona, Roburt Sallie, de vint-i-cinc anys, provinent de la Universitat de Menphis, havia estat expulsat del club per haver donat positiu en un control antidopatge. Fins aquí la noticia no té cap més transcendència, ja que no és un jugador famós, ni tant sols al seu club, doncs era molt introvertit, quasi mai es feia amb els companys, i fins i tot refusava dutxar-se amb ells després dels partits. El curiós de la qüestió és que quan se li va preguntar sobre el producte que consumia, i que portava la substància dopant que se li va detectar, va dir que es tractava d’ “ExtenZe”, un medicament per allargar el penis. Sembla ser que aquest no ha sigut el primer cas, ja que per exemple al 2010 LaShaw Merritt , campió olímpic i mundial dels 400 metres, també va ser sancionat per haver consumit un altre producte per allargar el penis. Aquestes notícies ens porten a les següents reflexions: Quin varem es fa servir per dir si un penis és petit o no? Si es comparen amb els més mediàtics, com els d’en Rocco Siffredi o en Nacho Vidal, tots els altres són insignificants. I quins inconvenients tenen els penis petits? És una qüestió estètica o també funcional? És mentida doncs aquella faula urbana que deia que era millor tenir un 600 perquè aparcava a tot arreu? I a on queda la llegenda de que els negres la tenen més gran? Els dos exemple que he citat són de dos negres... I de on ve aquest tret cultural que magnifica als homes amb penis prominent i ridiculitza els que el tenen per sota de la mitjana? Perquè no passa el mateix amb el nas o les orelles? Perquè diem que son més atractius els homes amb els nas o les orelles petites, i en canvi no passa el mateix amb el penis? Ja sé que algunes oients que escoltin el programa s’estaran rient de la meva ignorància sobre els beneficis sensuals que tenen per a les dones els penis de mida gran, alhora que faran elocubracions sobre si la mida del meu propi membre m’ha portat a redactar aquesta columna dignificant també els penis de mides més reduïdes. Res més lluny de la realitat. Tal com diuen els recents estudis de l’equip d’investigadors del Dr. Littlepolling, del American Applicated Sex Institute, la mida ideal del penis no existeix, ja que varia cas per cas en funció de la mida dels orificis del cos de la companya. Bé, com anàvem dient, pot ser que això de voler tenir el penis gran sigui una moda passatgera, com la de les tetes de les dones, que a l’època hippi havien de ser ben petites i caigudes, perquè no es notessin gaire quan anessin sense sostenidors (cosa quasi obligada), i en canvi ara fan cua a les clíniques de cirurgia estètica per fer-les créixer, encara que sigui amb silicona industrial. I si algun dia la “moda home primavera-verano” és tenir-la petita? Ens la tallarem? Independentment d’aquestes qüestions purament culturals i estètiques, hi ha una altra qüestió que m’amoïna, i és el fet que avui en dia busquem tot allò prohibit, censurable o simplement impopular, en aquest gran calaix de sastre anomenat Internet. I els perills són molts i variats, tant per la salut o per qüestions de dopatge, com en aquests casos, com també pel perill a enganys i estafes. I com a exemple, un cas semblant i molt recent : Segons ha publicat fa poc el diari La Voz de Pontevedra, un home es va voler regalar per Reis un “alargador de pene”. Va contactar amb una de les moltes pàgines d’Internet que ofereixen productes per l’estil, i va fer la compra. Quan va arribar el paquet, va obrir-lo i… Sorpresa!... Li havien enviat una lupa! Així que deixeu-vos de punyetes, i si us voleu assegurar el resultat, torneu als mètodes tradicionals: Lligar-vos al penis una pedra de deu quilos, i arrossegar-la cent metres cada dia durant un mes. No falla mai. Apa, fins la setmana que ve.
Bona tarda benvolguts radiooients, fa uns dies el diari “El 9 Esportiu” va publicar una noticia que deia que el jugador afroamericà de bàsquet del CB Tarragona, Roburt Sallie, de vint-i-cinc anys, provinent de la Universitat de Menphis, havia estat expulsat del club per haver donat positiu en un control antidopatge. Fins aquí la noticia no té cap més transcendència, ja que no és un jugador famós, ni tant sols al seu club, doncs era molt introvertit, quasi mai es feia amb els companys, i fins i tot refusava dutxar-se amb ells després dels partits. El curiós de la qüestió és que quan se li va preguntar sobre el producte que consumia, i que portava la substància dopant que se li va detectar, va dir que es tractava d’ “ExtenZe”, un medicament per allargar el penis. Sembla ser que aquest no ha sigut el primer cas, ja que per exemple al 2010 LaShaw Merritt , campió olímpic i mundial dels 400 metres, també va ser sancionat per haver consumit un altre producte per allargar el penis. Aquestes notícies ens porten a les següents reflexions: Quin varem es fa servir per dir si un penis és petit o no? Si es comparen amb els més mediàtics, com els d’en Rocco Siffredi o en Nacho Vidal, tots els altres són insignificants. I quins inconvenients tenen els penis petits? És una qüestió estètica o també funcional? És mentida doncs aquella faula urbana que deia que era millor tenir un 600 perquè aparcava a tot arreu? I a on queda la llegenda de que els negres la tenen més gran? Els dos exemple que he citat són de dos negres... I de on ve aquest tret cultural que magnifica als homes amb penis prominent i ridiculitza els que el tenen per sota de la mitjana? Perquè no passa el mateix amb el nas o les orelles? Perquè diem que son més atractius els homes amb els nas o les orelles petites, i en canvi no passa el mateix amb el penis? Ja sé que algunes oients que escoltin el programa s’estaran rient de la meva ignorància sobre els beneficis sensuals que tenen per a les dones els penis de mida gran, alhora que faran elocubracions sobre si la mida del meu propi membre m’ha portat a redactar aquesta columna dignificant també els penis de mides més reduïdes. Res més lluny de la realitat. Tal com diuen els recents estudis de l’equip d’investigadors del Dr. Littlepolling, del American Applicated Sex Institute, la mida ideal del penis no existeix, ja que varia cas per cas en funció de la mida dels orificis del cos de la companya. Bé, com anàvem dient, pot ser que això de voler tenir el penis gran sigui una moda passatgera, com la de les tetes de les dones, que a l’època hippi havien de ser ben petites i caigudes, perquè no es notessin gaire quan anessin sense sostenidors (cosa quasi obligada), i en canvi ara fan cua a les clíniques de cirurgia estètica per fer-les créixer, encara que sigui amb silicona industrial. I si algun dia la “moda home primavera-verano” és tenir-la petita? Ens la tallarem? Independentment d’aquestes qüestions purament culturals i estètiques, hi ha una altra qüestió que m’amoïna, i és el fet que avui en dia busquem tot allò prohibit, censurable o simplement impopular, en aquest gran calaix de sastre anomenat Internet. I els perills són molts i variats, tant per la salut o per qüestions de dopatge, com en aquests casos, com també pel perill a enganys i estafes. I com a exemple, un cas semblant i molt recent : Segons ha publicat fa poc el diari La Voz de Pontevedra, un home es va voler regalar per Reis un “alargador de pene”. Va contactar amb una de les moltes pàgines d’Internet que ofereixen productes per l’estil, i va fer la compra. Quan va arribar el paquet, va obrir-lo i… Sorpresa!... Li havien enviat una lupa! Així que deixeu-vos de punyetes, i si us voleu assegurar el resultat, torneu als mètodes tradicionals: Lligar-vos al penis una pedra de deu quilos, i arrossegar-la cent metres cada dia durant un mes. No falla mai. Apa, fins la setmana que ve.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada