“Querido Palafolls de Munt, me complace invitarle a la fiesta de Nochebuena que tendrá lugar en el Palacio de la Moncloa el próximo 31 de diciembre a las 21 horas. En caso de confirmar asistencia póngase en contacto con el Departamento de Relaciones Institucionales para concertar hora de recogida en vehículo oficial. Firmado: Mariano Rajoy Brey, Presidente del Gobierno del Reino de España”.
El cotxe oficial es va presentar puntualment, i el guardespatlles em va obrir la porta. Vaig demanar, si us plau, que posessin les banderetes a cada costat del capó, que em feia il·lusió. Quan varem arribar a la Moncloa , un criat em va obrir la porta, un altre em va recollir l’abric, un tercer em va oferir una copa de cava (valencià) i finalment un quart va anunciar el meu nom a la resta de convidats: “Hace su presencia el señor Palafolls de Munt”. Ràpidament en Mariano em va venir a saludar, agraint-me la meva assistència i desitjant-me que passés una vetllada agradable.
Cap a les deu els cambrers van començar a portar els primers entrants. Abans de que el Padre Apeles pogués beneir la taula amb una pregària preconciliar, la Infanta Elena es va llançar a sobre els canapès, i es va barallar acarnissadament amb la seva mare pel de xistorra (un espectacle lamentable). Entre les dos van acabar ràpidament amb les existències i els convidats van haver de passar l’estona com van poder: La Duquesa de Alba li va demanar al seu home que li sonés els mocs, i després li va donar un euro; En Zapatero intentava sense èxit tenir conversa amb algun dels convidats; La Carme Chacón s’arremangava la faldilla per ensenyar orgullosa al corro que s’havia format al seu voltant les seves calces vermelles amb el dibuix del toro d’Osborne; L’Iceta i en Rajoy es deien “pillín” a cau d’orella; L’Aznar enviava un missatge per mòbil a Bush: “Felicing año nueving”; la Leticia anava contínuament al lavabo a provocar-se vòmits; Uns quants convidats consolaven en Florentino Pérez; l’Artur Mas servia el cava vestit només amb un davantal i una còfia, tot esperant la promesa de’n Rodrigo Rato de que aquest gest li serviria per a les negociacions pel pacte fiscal; La Sánchez-Camacho li preguntava a la Teresa Fernándezla Vega on comprava aquells modelitos, i aquesta li demanava l’adreça de la seva clínica de cirurgia estètica...
Quan la cosa ja començava a decaure els cambrers van portar el primer plat: Tenia un nom molt llarg en francès, però ningú va poder endevinar de què es tractava. La que feia de dona de Rajoy va manar immediatament enretirar-ho i portar el caviar i la llagosta, i que fos acompanyat per Don Perignon i Moet Candon, a dojo. Tothom ho va agrair. Ràpidament la festa es va animar i l els convidats van començar a mostrar la seva cara més amable. No va fer falta el segon plat. De les postres només es va aprofitar la nata: En Rubalcaba se’n va posar una mica a sobre de cada mugró, i la Soraya Sáenz
Quan la cosa ja es desmadrava una mica massa els cambrers van portar un gran pastís, d’on va sortir el cardenal Rouco Varela amb tanga i sostenidors vermells, entonant l’himne d’Espanya amb pets i rots: Tothom s’hi va abocar a magrejar-lo, i ell ho va agrair morrejant-se a tot qui se li posava per davant (puntualitzant però, que preferia els nens).
Al cap d’una estona el pregoner va anunciar l’arribada per sorpresa de l’Urdangarín i en Marichalar, que venien d’una altra festa. Van entrar en un estat lamentable cantant “Asturias patria querida”. Tot seguit se li va ajuntar en Júlio Iglésias, que va fer pujar una mica el nivell, però sense exagerar.
Just després de les dotze campanades va començar la tradicional orgia, amb dotzenes de noies guapes que en Juan Carlos I i l'Strauss-Khan havien aconseguit dels millors bordells de Madrid, tot a càrrec d’Orange Market, l’empresa organitzadora de la festa, és clar. La vetllada es va acabar tots en pilotes a dins la piscina, excepte en Fraga, que es va excusar per motius de salut. En definitiva, una nit memorable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada