Bona tarda estimats radiooients i contertulians, un cop més quan arriben aquestes dates es comença a engegar l’engranatge de la maquinària nadalenca, i les successives efemèrides que ens anem trobant d’aquí a Reis segur que seran els trending topic del moment. Fa temps, fa molt de temps, la campanya nadalenca solia començar amb els llums de Nadal i l’anunci de que les botigues podrien obrir en festius durant tot el desembre. Des de fa uns anys però, el tret de sortida el donen els números de loteria, ja que totes les associacions locals, des de entitats políticament incorrectes com el Casal d’Homes de Palafolls, partits polítics en decadència com l'Agrupació Local de Convergència i Unió, i acabant per entitats tant entranyables com el Club Petanca Barrio San Luís, des de l’agost que ja ens ofereixen participacions. Ben aviat també comencen els sopars d'empresa de Nadal, que s’han d’anar espaiant cada vegada més en el temps perquè les noies del Club Diana no donen a l’abast si els hi venen tots els clients de cop. Vista la disbauxa en que s’està convertit aquesta celebració, des del clero no paren de queixar-se de que la festa ha perdut tot el sentit original, quan el que es celebrava era el naixement del nen Jesús, i no les possibilitats crematístiques que et dona la paga extra de Nadal... l’extra de Nadal! Quin bé de Déu més benvingut! La nostra salvació! Però no sempre la butxaca ha estat tan plena per aquestes dates. De petits moltes vegades ens havíem de conformar amb l’obsequi nadalenc de les caixes d’estalvi. Encara guardo els vinils que regalava la Caixa Laietana de la cobla la Principal de la Bisbal tocant "La santa Espina"... i el de "Les Quatre Estacions" de Vivaldi, o el "Recopilatorio de las mejores zarzuelas"; o els llibres luxosament enquadernats (el regal que cada any feia “La Caixa” al millors clients), com “Las siete maravillas del Mundo”, “Crónica de la Guerra Civil Española” o “El Mundial de Fútbol España 82 en imágenes”. Més tard només donaven calendaris, i ara ni això. Ara els calendaris els fan diferents entitats cíviques per recollir calers. Els venen com si fossin calendaris de gent “en pilotes”, però en realitat els protagonistes es tapen totes les parts nobles i no ensenyen absolutament res (són fustrants!). Els més famosos són els dels bombers, els de clubs de futbol de tercera, de bàsquet femení... Darrerament s’hi han afegit tot tipus de col•lectius d'allò més estrambòtics com els del RIP ... però el més vist continua siguent, òbviament, el Calendari Pirelli (per cert, en el del 2012 hi surten els ossos de la Kate Moss)...Ah! Se m'oblidava... Parlant de calendaris en pilotes, aquest any hi haurà una sorpresa a Palafolls...i fins aquí puc parlar. I parlant de Palafolls, el nostre poble aquest any també s’ha sumat a un altre dels trending topics del Nadal, la Marató de TV3. Des de ja fa uns anys “la nostra” organitza una jornada benèfica, on molts famosos actuen de franc per recollir donatius per a lluitar contra alguna de les malaties que afecten al primer món, com les lesions medul•lars (provocades majoritàriament per accidents de trànsit), l’Alzheimer (fruit de l'augment de l'esperança de vida de la població) , la diabetis o els trasplantaments d’òrgans. Per a les tres pròximes edicions s’han programat maratons per recaptar fons per a la investigació de la cirurgia estètica, el canvi de sexe i la curació de la homosexualitat. I com qui no vol la cosa arribem al Nadal. Qui més qui menys reserva taula en algun dels cada vegada més sovint restaurants que organitzen sopars de Nochebuena. Durant el tiberi els més vells recorden als joves que quan eren petits anaven a les dotze de la nit a una cosa que en deien la missa del gall, i després expliquen als nens què és una missa. Els nens només parlen dels regals que a l’endemà els hi portarà el Pare Nöel (els més tradicionals a més amés el dia sis de gener també tindran Reis). I arriba el dia de Sant Esteve, una festivitat molt catalana, on commemorem que aquest sant (líder dels set diaques anomenats pels apòstols) al segle I va donar la vida per defensar els jueus hel•lenistes, és a dir, aquells jueus de la diàspora que parlaven grec malgrat viure a Jerusalem, en contra de les preferències que l’Església donava als jueus hebreus. I fet i fotut Cap d’Any: Les dones paguen una burrada per comprar-se un mini vestit vermell de gassa, oblidant-se completament que l’hauran de portar suportant les temperatures pròpies d’un 31 de desembre a la nit. Els homes, per la seva part, s’avenen a pagar cent cinquanta euros per uns sopar de caldo Avecrem, rollitos de primavera Findus i un poulet tàrtar (és a dir, una cuixa de pollastre crua). Comptessa Mercadona per postres i un Dubois Gran Cremat per a cada quatre persones. La vetllada serà amenitzada per un duo format per una iaia que va aprendre a cantar en un karaoke, i un pianista que farà veure que toca mentre misteriosament els comensals escolten tots els instruments d’una orquestra menys el piano. Quan surtin del sopar els Mossos d'Esquadra els esperaran a la cantonada per fer-los bufar, per així ajudarar a eixugar el dèficit de la Generalitat. I a l'endemà el Concert de Cap d'Any de Viena, que tothom diu el dia abans que vol veure i que al final ningú mira; i el pròpòsit de deixar de fumar que posposaran fins passat Reis, i després fins passat Setmana Santa, i després fins passat l'estiu... I un altre any “la cuesta de enero”, i tots a queixar-se de la crisi!... PORCA MISÈRIA!!! Apa, fins la setmana que ve.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada