Conte de Nadal

En aquell temps, concretament un vint-i-cinc de març de l’any 1 a. C., Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i digué:
-Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.
Ella es torbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així. Però l’àngel digué:
-No tinguis por Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi.
Maria preguntà a l’àngel:
-Com pot ser això, si jo no tinc marit?
L’àngel li respongué:
-Avui a la nit l’Esperit Sant vindrà sobre teu , i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sent que naixerà, l’anomenaran Fill de Déu.
Maria va respondre:
-Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.
I quan l’àngel es retirava Maria el va aturar i preguntà:
-Què ha vist el Senyor en mi, que m’ha escollit per dur al món el fruit del seu amor?
I l’àngel respongué:
-Bé sabeu Maria, que les dones de Galilea no acostumen a tenir gaire cura del seu cos: ni es depilen, ni s’empolainen, ni es perfumen. Vos teniu una llarga melena rossa, ulls blaus, unes corves impressionants, i acostumeu a anar neta i polida. Si heu llegit Gènesis 1: 26-27 sabreu que l’home és fet a imatge i semblança de l’Altíssim, i no heu d’estranyar doncs que el Senyor tingui els gustos per les donzelles semblants als de qualsevol humà.
Maria, encuriosida, tornà a preguntar a l’àngel:
-Com vos sabeu sóc verge, i no he conegut varó. No conec les arts de la seducció ni tinc experiència en afers carnals. Tinc por de no saber complaure i estar a l’alçada del Senyor. Digueu-me àngel, com he d’actuar quan arribi el moment de la copulació.
I l’àngel s’avingué a donar-li uns petits consells:
-Com ja sabeu, Maria, els àngels no tenim sexe, i l'instint no ens marca el camí. Però crec que si us poseu alguna peça de roba luxuriosa i espereu al Senyor estirada a l’alcova en una postura libidinosa, complireu totes les seves expectatives. I si voleu consell d’una professional, adreçeu-vos a la Maria Magdalena.
A la mateixa nit aparegué l’Esperit Sant i es consumaren molt satisfactòriament per ambdues parts els designis del Senyor.
A l’endemà Maria anar a trobar a Josep i l’hi explicà amb pels i senyals tot l’episodi, tant la trobada amb l’àngel i la seva bona nova, com l’experiència amb l’Esperit Sant, afegint-hi que estava en estat de bona esperança, que d’aquí a nou mesos donaria a llum el Fill de Déu, que ell tindria l’honor de ser el pare putatiu, i que a partir de llavors la seva figura estaria en tots els pessebres, entre altres avantatges.
A partit d’aquell dia Maria no va tornar va veure mai més Josep. L’àngel es va encarregar però, de que els cronistes oficials es permetessin la petita llicència de canviar els evangelis i fer figurar Josep al costat de Maria fins a la fi dels seus dies.
Exactament nou mesos després, concretament un vint-i-cinc de desembre del primer any de Crist, naixé en una humil establia del poble de Betlem un dolç infant, fill de Maria de Natzaret, destinat a ocupar el tro de David. L’anomenaren Jesús Expósito.