Bon dia estimats radiooients i contertulians, aquesta setmana els mitjans de comunicació no ens han parat de repetir que la Terra ha arribat als set mil milions d’habitants. De fet, és una efemèride extraordinària perquè només en sis ocasions anteriors s’havia arribat a una cota múltiple de mil milions. I això ja supera a celebracions tan importants com el naixement de Jesús (que s’ha commemorat 2011 vegades al llarg de la historia), els anuncis d’alto el foc d’ETA (tropocientes vegades), o les seqüeles de la saga Rocky (que deu anar per la quinze) , -malgrat tot, encara queda pel davant del número de Champions del Barça, quatre-. Però aquesta és la primera vegada en la historia que se s’anuncia al moment aquest canvi de mil milions, ja que fins ara no hi havia prous helicòpters per comptar tota la gent del món. De totes maneres ja hi ha qui dubte d’aquest recompte, doncs no es tenen dades exactes de quanta gent viu a llocs recòndits i inòspits del planeta, com pot ser la selva amazònica, les Terres Altes de Papua-Nova Guinea o el Raval de Barcelona. Com tampoc es posen d’acord si incloure en aquest recompte les dones dels països àrabs, els grecs o els simpatitzats del PP. Posem per cas, que s’hi inclogui a tots, i que tot plegat pugi a, per posar una xifra, vuit mil milions… i què? Quin problema hi ha? Les teories que Malthus va elaborar al final del segle XVIII vaticinant que en poc temps la pressió demogràfica enviaria el món a fer punyetes evidentment no s’han complert. És més, la demografia mundial encara te molt marge de creixement: A Palafolls mateix queda un solar sencer per construir al carrer de Baix i un altre al carrer Francesc Macià. Possiblement a altres llocs del món deuen haver-n’hi més. A més a més no és previst que es continui creixent d’aquesta manera, doncs per exemple als xinesos només els hi és permès tenir un fill per matrimoni; el món occidental cada vegada està més envellit; la qualitat de l’esperma és cada vegada més baixa (excepte la dels de l’Opus Dei); i el PP té previst quan guanyi anular la llei que permet casar-se al homosexuals, així que aviat ja no podran quedar-se en estat. A més a més, hi han tota una sèrie de nous avenços tecnològics que fan disminuir la població mundial, com la grip A, la sida, la primavera àrab o les entrades de Pepe, el defensa del Madrid. Així doncs, no entenem el sentit d’aquesta campanya, que per cert ens recorda molt a la que va engegar el govern de Jordi Pujol ara fa exactament deu anys, i que deia “Som sis milions”: D’aquests sis milions, tres consideren que continuen estan en una regió d’Espanya , uns altres dos estan a l’atur, i el sisè restant va anar el 10 de juliol del 2010 a la manifestació contra la retallada de l’estatut, i ara es debat entre ERC, Solidaritat, Reagrupament, les Cup, Democràcia catalana i la Coordinadora Reusenca Independent. De què va servir la campanya? De res, perquè de sis milions hem passat a poc més d’un grapat, que quan guanyi el PP anirem a petar a una reserva, per escarni i mofa de turistes, estudiants d’ESO i autocars de jubilats. I la campanya de som set mil milions, quina finalitat té? Incrementar la població mundial? Frenar-la? Convèncer als anglesos de que s’hi sumin? Tot és un misteri, i com deia el dr. Jimenez del Oso, “les dejo ante uno de los enigmas mas insondables de la humanidad”. Adéu-siau, fins la setmana que ve.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada