"Iniciativa Empresarial". Fòrum Palatiolo. Ràdio Palafolls. 10-11-2011

Benvolguts radiooients i contertulians, ahir va sortir la notícia als mitjans de comunicació de la propera implantació d’una mesura llargament esperada, i que serà fonamental per atacar en un futur no gaire llunyà el greu problema de l’atur que arrossega el nostre país. Ens estem referint a la nova assignatura que s’implantarà a partir del 2n d’ESO i que es dirà Iniciativa Empresarial. En aquesta assignatura els alumnes aprendran a crear empreses i a que aquestes siguin rendibles. Els redactors d’aquesta iniciativa diuen haver-se inspirat en persones normals i corrents que han triomfat en el món empresarial (com poden ser Ruiz Mateos, Mario Conde, Fèlix Millet, Teddy Bautista, i més recentment, notícia fresca del dia, Iñaki Urdangarin), que del no-res han aconseguit crear empreses que els han enriquit. Sembla ser que la redacció del llibre de text de l’assignatura s’ha encarregat a la editorial Mondadori, propietat de Berlusconi. En aquesta assignatura els professors hauran d’ensenyar als alumnes a tirar endavant amb les seves iniciatives, especialment aquelles que els joves troben més interessants i que dominen. Ja s’ha fet una proba pilot en un institut de Santa Coloma de Gramanet, amb resultats espectaculars: Un alumne va aconseguir tirar endavant una empresa de venda il•legal de substàncies psicotròpiques; un altre, d’adquisició i col•locació de bens aliens; un altre va muntar una copisteria especialitzada en bitllets de cent, dos-cents i cinc cents euros; un altre va crear una agència de seguretat especialitzada en perruqueries de xinesos i altres empreses del ram, etc.

L’assignatura s’ha dividit en tres grans blocs: En el primer trimestres s’ensenyarà a l’alumne a tenir presència i modals d’empresari: Res de texans ni samarretes, de pullover Lacoste cap amunt; s’ha de anar amb un cotxe alemany gris fosc o blau marí (no pot portar cap enganxina tipus “Teruel también existe” o “Bienvenido a Benidorm”); en els dinars de negocis no s’ha de demanar mai menú, sempre carta, i s’ha de saber esperar a que el client (veient que és hora de plegar i els cambrers s’impacienten) s’ofereix primer per pagar (llavors s’ha de saber insistir lo just perquè es pensi que volem pagar nosaltres, però no lo suficient com perquè haguem de fer-ho); el mòbil és important que sigui I-Phone, i que el to que soni no sigui “La Internacional” ni l’”Himne de Riego”; també és imprescindible fer-se soci d’algun club de tennis (o millor de paddle), i sobretot treure’s el carnet també del partit polític que governi; la secretària ha d’estar bona i ha de saber l’ofici (per aquest ordre). En el segon trimestre s’ensenyaran els trucs per ser un empresari d’èxit, és a dir un empresari que guanya molts, però que molts calers: S’ensenyarà a fer totes les transaccions en negre, a evadir capital, a despatxar legalment delegats sindicals i treballadores prenyades, a fer factures falses d’IVA, a aconseguir subvencions abusives de la Unió Europea , a deslocalitzar-se, a fer EROs i EREs (quina diferència hi ha?), concurs de creditors, etc.. I en el tercer trimestre s’ensenyarà com aconseguir que ni l’Estat ni els treballadors et fotin ni un duro després d’haver fet fallida.

A l’igual que a la resta de matèries, en l’escola pública s’avaluarà els alumnes d’aquesta assignatura en funció de les molèsties que provoquen a classe, i a l’escola privada en funció de la quantia de les aportacions econòmiques voluntàries que fan els seus pares al centre.

Si la iniciativa té èxit, es platejarà impartir-ne d’altres, també de caire econòmic, com: “Tramitació vitalícia de Subsidis de l’Inem”, “Comisions, subvencions, crèdits a fons perdut, peonás, i altres ingressos atípics” o “Pelotazos, Braguetazos i altres bones inversions” .
Adéu-siau, fins la setmana que ve.