Bona dia estimats radiooients i contertulians. Farà cosa d’ un parell de setmanes va sortir als mitjans de comunicació la notícia sobre la controvèrsia que havia suscitat la publicació del Diccionario Biográfico Español. Aquesta magna obra, de 50 toms, va ser encarregada a la Real Academia de la Historia per José María Aznar i Esperança Aguirre al 1998, quan el PP governava Espanya. L’enciclopèdia, que ha costat 6,4 milions d’euros, va ser inaugurada no fa gaire pel propi rei Juan Carlos I i per la ministra Ángeles González-Sinde. Segons queixes d’alguns dels sectors més “rojillos” de la societat (una minoria indesitjable en la que s’enquadren els grupuscles separatistes catalans i bascos, i algun que altre polític igualment marginal) algunes entrades d’aquest diccionari no descriuen exactament la seva particular versió de la història. Segons ells, no és correcte que al diccionari posi que, per exemple, en Franco “montó un régimen autoritario, pero no totalitario”, ni que l’assenyalés com a “inteligente y moderado pero con un incomparable valor, dotes de mando y energia desplegada en combate” o que posés que va fer construir el Monumento a los Caídos per “albergar las cenizas de los muertos de uno y otro bando”. O que posi que l’Aznar va perdre les eleccions del 2004 per “el aprovechamiento, desde la oposición socialista, del hundimiento del petrolero Prestige y del clima social traumático tras el atentado terrorista del 11-M”, sense mencionar els esforços del PP per encolomar els atemptats a ETA, i no als islamistes, que van posar a Espanya en el punt de mira pel fervent i notori recolzament d’Aznar a la invasió de Irak (amb la falsa excusa de que tenien armament químic i biològic).
Malgrat tot, aquest intent de desprestigiar una obra tan magna, el que realment ha fet és publicitar-la gratuïtament. Gràcies a això tots l’hem descobert, i a partir d’ara podrem instruir-nos amb les sàvies ensenyances amb que els seus reputats autors ens han obsequiat. Però el nostre deure de patriotes no es pot reduir a la simple lectura d’aquests textos, sinó que tots tenim l’obligació de contribuir amb el nostre gra de sorra a engrandir encara més la nostra pàtria, i no hi ha millor manera de fer-ho que enaltint les virtuts dels nostres herois, afegint a aquest diccionari les entrades d’altres espanyols insignes que, per be o per mal, han marcat petjada en la nostra història. Proposo que s’incloguin els següents personatges:
-Jose Mourinho: Insigne defensor de los valores patrios del madridismo, injustamente vilipendiado por los separatistas catalanes, confabulados con el estamento arbitral (con el inefable Angel Maria Villar al frente), y con una UEFA vendida al enemigo. A pesar de todo, y contra viento y marea, consiguó para el Real Madrid una heroica Copa del Rey que fué la envidia del resto de los contrincantes, especialmente del Futbol Club Barcelona, que nunca más se sobrepuso a tan humillante derrota.
-Francisco Camps: Presidente autonómico modelo de honestidad y transparencia, defensor de los valores heredados del glorioso estamento político franquista. Fué duramente atacado por las ordas marxistas, hasta el punto de verse envuelto en un proceso judicial derivado de unos insignificantes obsequios de agradecimiento.
-Ruiz Mateos: Destacado empresario y político madrileño que luchó contra viento y marea contra las injusticias de la época, especialmente contra un governo socialista que con sucias tretas le robó a traición toda una fortuna conseguida a base de sudor, sacrificio y honestidad. Con el aplomo y la entereza própia de un auténtico español, volvió a levantar su imperio mostrando al mundo los valores del trabajo y el esfuerzo, dejando en evidencia a aquellos que habian confabulado su derrota.
-José Luis Rodríguez Zapatero: Presidente del govierno y enemigo de la patria, que escribió una de las etapas más oscuras de la historia reciente de España. Confabuló un contubernio judeo-masónico para desestabilitzar el país y dejarlo a merced del comunismo. Afortunadamente se alzó de entre las tinieblas la espada redentora de Mariano Rajoy, ilustre heredero de la más noble estirpe de hidalgos gallegos, para devolver a España a manos de los bancos, perdón de los españoles.
-Monsenyor Rouco-Varela: Eminente cardenal defensor del valores católicos, apostólicos y romanos instaurados por el caudillo. Su figura se destacó como ferviente defensor de los curas pederastas, Intereconomia y el Opus Dei. Caido por Dios y por la Patria, y recogido por la Conferencia Episcopal, el PP y la COPE. Excomulgó a homosexuales, prostitutas no afines, musulmanes, divorciados, catalanes, abortistas, eutanásicos y defensores de la asignatura de Ciudadania. Firme valedor de la nominación de España com reserva espiritual de occidente y recaudador de fondos para tal fin.
-Nacho Vidal: Heredero de la “Una, glande grande y libre” (pero en otro sentido).
Adéu-siau, fins la setmana que ve.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada