SINOPSI: Comença la pel•lícula amb la música del Carmina Burana de fons. Una nau espacial localitza les coordenades de Palafolls. En una següent imatge es veu com la nau Discovery s’enlaira , i s’escolta de fons una veu que diu: “Despegamos hacia el cambio”. No sabem ben bé el significat d’aquestes naus espacials, però segur que el deu tenir. Segueix la pel•lícula amb entrevistes on simpatitzants del PP de Palafolls diuen les raons per les quals s’hauria de votar el cap de llista d’aquesta formació. Principalment remarquen l’honradesa i la confiança que els hi genera el seu candidat: Se’ns dubte aquest és un dels moments del vídeo que més ha impressionat a tots el no simpatitzants del PP que han vist aquesta pel•lícula. Un altre moment molt emotiu d’aquestes entrevistes ha estat quan un senyor ha dit que “l’Óscar Bermán “defen” els valors propis i irrenunciables d’una societat cristiana que sent com a propi l’origen diví de la vida”. Se’ns dubte aquest viatge en el temps a èpoques de la nostra infantesa anteriors al 1975 (quan l’estat era “católico, apostólico y romano” per llei), ens porta a tots molts records, fins i tot els que no compartim la seva anyorança. Un altre testimoni que em va portar records va ser un que dissertava sobre l’encert del pla urbanístic palafollenc en època socialista. La seva cara m’ha fet pensar molt i molt amb una altra persona que ara fa menys d’un any va anar a Barcelona a la manifestació per reclamar que es respectés íntegrament el texta del nou Estatut de Catalunya (fins i tot a l’endemà va sortir la seva foto a “El Periódico” amb una frase prou eloqüent), just tot el contrari del PP que, com diuen ells mateixos, sempre ha estat en contra dels drets sobirans de Catalunya i d’aquest estatut d’autonomia votat democràticament per tots els catalans. Segur que em dec haver equivocat, perquè és impossible que una persona pugui canviar tan alegrement de la nit al dia la barretina pel tricorni. La pel•lícula continua amb uns talls de Ràdio Palafolls on es fa referència a acords puntuals de govern del seu líder amb l’alcaldia de Palafolls; amb un acudit gràfic; amb l’exaltació de l’heroisme del seu líder el dia de la nevada a Ciudad Jardín (feu on té posades les seves màximes expectatives); amb imatges del sopar de la presentació de la candidatura; amb una entrevista a Daniel Sirera (ex-dirigent del PP a Catalunya, que gràcies a una vàlua únicament comparable a la del propi Bermán, ha aconseguit arribar als màxims òrgans de govern del partit a nivell estatal) on diu que si visqués a Palafolls votaria el candidat del PP. Seria interessant haver posat també a qui haurien votat si visquessin a Palafolls , per exemple, en Montilla, en Jordi Pujol o en Puigcercós. La pel•lícula continua amb una entrevista a Bermán on diu que una de les raons del perquè es presenta és perquè “viscu a Palafols”. La filmació conclou amb la presentació dels candidats i amb un discurs del propi Bermán. En els títols de crèdit es ressalta que la filmació d’aquest document ha costat exactament 0 euros, cosa que mostra que el partit està compromès amb l’austeritat i que es solidaritza amb totes les persones de Palafolls que estan passant penúries per culpa de la crisi. No diu el preu del material (uns quants milers de DVD’s), el de la seva edició, el de la seva distribució, ni del cost de l’ostentosa campanya, presumiblement superior a la de la resta de partits junts. Però, no hi ha cap dubte de l’encert d’haver fet aquesta propaganda en imatges, tenint en compte que va dirigit als seus simpatitzants i potencials votants, i no a la gent que llegeix habitualment.
Resumint, i segons la nostra opinió, la pel•lícula ha estat tot un encert, i esperem que serveix perquè el PP de Palafolls assoleixi els regidors que es mereix. Ànims.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada