El Barça, campió de la Champions 2011!

Possiblement s’escriuran més rius de tinta de la final de la Champions que dels cogombres assassins, que de la captura del general serbi Ratko Mladic o que de les retallades en Ensenyameny i Sanitat. Així doncs, no seré jo qui alimenti la bèstia, més que res perquè ja hi ha professionals que ho fan molt millor (per entrar a la carrera de periodisme es necessita un “8,5” com a mínim: Que en són d’intel•ligents els periodistes!).


El que sí que vull fer és reivindicar la meva aportació, el meu gra de sorra, en la consecució d’aquesta quarta Champions: Gràcies a la meva promesa de tallar-me la cua cada vegada que el Barça guanyés la Champions, Déu Nostre Senyor ha intercedit en el resultat del partit i ha fet possible que es complissin els desitjos de milions de culers. En un acte altruista sense precedents, la opció personal que he triat per a la meva vida, sacrificant a contracor l’espectacular i envejable cua que portava des de la final de Roma del 2009, ha fet possible aquest èxtasi col•lectiu. No reivindico la glòria, amb el sol fet de poder haver vist un cop més al Barça aixecant la copa que l’acredita com el millor equip d’Europa ja en tinc prou (encara que si ho feu arribar a algun directiu del club i em recompensa amb una gratificació econòmica substanciosa, tampoc els hi faria un lleig). Visca el Barça i Visca Catalunya!

 

En Xavier Menacho, membre de la Penya Barcelonista Josep Suñol i Garriga de Palafolls, tallant-me la cua.