La meitat de les cabres, que es troben en bon estat de salut i fora de perill, ja han estat comprades per Slow Food, una empresa gastronòmica associada a la Federación Española de Razas Autóctonas.
Sembla mentida que tant sols fa una quinzena d’anys, en un país desenvolupat com el nostre, es deixés extingir (encara que al final per sort no ha sigut així) una espècie animal autòctona, que a més a més de ser productora de llet i carn, a sobre no era perjudicial pel medi ambient. Fa uns cinquanta anys, quan la societat encara no estava sensibilitzada amb la preservació de la natura, entitats com la Asociación Española para la Extinción de Rapaces, havia fins i tot arribat a pagar cent pessetes per cada peça de voltor, aguilot o falcó mort, animals considerats perjudicials pera a la ramaderia, ja que atacaven els caps de bestiar. Fins i tot en èpoques més recents s’han fet intents fustrats de reintroduïr espècies extingides al nostre territori, com l’ós del Pirineu, perquè han topat amb les reticències dels pastors de la regió. Però no hi havia cap motiu perquè ningú desitgés tant de mal a la cabra catalana, ja que era una espècie que no feia mal a ningú.
I perquè es va extingir doncs?. Evidenment pel seu aspecte. La cabra és totalment blanca. Més que albina, immaculada. Un glop de llet. Merengue total. És evident que amb aquesta carta de presentació té molt poques possibilitats de que cap català mostri el més mínim interès ja no solament en la seva conservació, si no que ni tant sols en reconèixer la seva paternitat, essent, des de que el reial Madrid es va enfundar per primer cop la samarreta d’aquest color, i la va fer símbol dels seus més que qüestionables valors, una espècie repudiada a casa nostra, i en clar perill d’extinció. És per això que, si es vol preservar la seva existència, la comunitat científica haurà de fer mans i mànigues per trobar una solució que contenti als catalans, solució que pot passar, per exemple, per fer una cabra catalana transgènica que presenti un aspecte cromàtic radicalment diferent.
Per altra banda, el futur d’aquesta cabra no tants sols el segueixo veient negre pel color blanc de la seva pell, sinó perquè és Slow Food qui se’n farà càrrec de la seva recuperació. Quines intencions hi veieu en una empresa que es diu “Food”, o sigui “menjar”? Creieu que volen les cabres com animals de companyia? A més a més, aquesta empresa està apadrinada per la Federación de Razas Españolas Autóctonas que, com totes les "federaciones españolas del que sigui", tenen una peculiar simpatia i estima per tot el que sona a català, com és públic i notori, fet que ens fa malfiar de les seves veritables intencions,
Malgrat tot, hi ha un grup de gent que, defugint de prejudicis estètics i ideològics , han promogut una campanya per apadrinar aquestes cabres. Pretenen que les aportacions dels particulars que vulguin ser padrins d’un d’aquests exemplars puguin servir per afavorir la seva reproducció i la seva reintroducció com a animal silvestre català, per així preservar-lo de l’extinció. Segons els promotors de la campanya, les petites aportacions dels particulars faran possible cobrir les despeses del projecte. Com a contrapartida els benefactors obtindran vals descompte a les principals braseries i xurrasqueries del país, i a més a més gaudiran d’un 20% de descompte en la quota anual d’apadrinament si fan la portabilitat des de la Fundación Vicente Ferrer.
Molt bé per aquestes iniciatives.
Fins la setmana que vé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada