Les festes de Nadal

Fòrum Palatiolo. Ràdio Palafolls. 11-01-2011

Benvolguts radioients i contertulians, bona tarda. Ja ha passat un altre Nadal. Alguns diran “quina llàstima”, i altres “menys mal que ja han passat”. Com que no sé de quin grup sóc, he decidit fer una llista de les coses positives i de les coses negatives del Nadal, per així poder definir-me.
Comencem: Llista de les coses positives:
1-Pels que no fem vacances en aquestes dates , hi han uns quants dies més de festa que en un més normal.
2-Hi ha la paga extra de Nadal.
3-Les mares i les sogres ens obsequien amb uns àpats que ens fan quedar com uns bacons.
i 4-Gràcies als reis podem reposar l’armari de calçotes i mitjons sense haver-los de comprar.
Continuem: Llista de les coses negatives:
1-Hem d’aguantar, amb bona cara, una infinitat d’aburridissims i inacabables festivals de Nadal: Del cole, de l’escola de dança, de l’escola de patinatge, de l’escola de música…
2-El Barça fa festa i ens quedem tres setmanes sense futbol.
3- El dia de Sant Esteve i el dia de Cap d’Any hem d’esmorzar sense poder llegir el diari , perquè no n’hi ha.
i 4- Ens veiem obligats moralment a respondre a les postaletes de Nadal que ens envien gent de la qual ja ni ens enrecordem.
Fent recompte veig em pesen més els inconvenients, i que sóc del grup dels que més ens valdria que el Nadal ens passés de llarg. Però per altra banda em fa ràbia no poder gaudir com la resta de mortals d’aquestes dates tant assenyalades. Ara que, pensant-ho bé, crec que amb uns quants “arreglillos” es podria sol·lucionar. Per exemple, els festivals de Nadal dels “coles”: Només s’hauria de perpetre l’entrada a mames, iaies i tietes, que són els únics éssers vius del regne animal que estan genéticamente preparats per trobar alguna gràcia a aquests festivals. Els pares quedariem bé dient que ens hagués fet molta il·lusió veure-ho, però que no ens hi han deixat entrar.
L’altra tema espinós són les vacances del Barça. Sabent d’antuvi que és impossible que els jugadors renunciin a aquestes vacances, només ens queda portar la muntanya a Mahoma, és a dir, posar el Nadal a l’agost i així fer que les vacances d’estiu coincidissin amb les de Nadal. No crec que el Vaticà hi posés cap pega.
En quant al diari, això ja és més fotut. Només hi han tres dies l’any que ens en quedem sense, aquests dos que he dit abans i un dia de Setmana Santa, i el trauma psicològic que provoca esmorzar sense diari ens dura tot l’any. Proposo que es tracti als redactors dels rotatius igual que es va tractar els controladors aeris quan van fer vaga, es a dir, que se’ls posi sota jurisdicción militar perquè estiguin obligats treure cada dia els diaris al carrer, sota amenaça de consell de guerra. És una mesura dràstica, pero necesaria: La majoria de la gent agafa l’avió només molt de tant en tant, pero en canvi llegeix el diari cada dia, sobretot El Mundo Deportivo.
En quant a les postaletes de Nadal, el problema no tant sols és contestar-les, sinó que comença ja a l’hora de triar-les: Perquè hem de comprar les d’Unicef o de la Creu Roja, o pitjor, les d’aquells que les pinten amb els peus, que són molt més cares i fan el mateix servei, i no les fetes a la Xina , que a sobre de ser més barates, fan musiqueta, i fins i tot són en tres dimensions? Total, només serveixen perquè quan entri algún conegut a casa pugui comprobar la quantitat d’amics que tens, que per aquestes dates es compote segons el número de postals de Nadal que rebs.
Així doncs, crec que amb aquests petits canvis ja m’agradaria el Nadal… i fins i tot em podría plantejar anar a la missa del gall, sempre i quan Déu em prometés abans que si ho fes em tocaria la grossa del Niño. Apa adéu siau, pecadors!