Cinc a zero

Fòrom Palatiolo. Ràdio Palafolls 31-11-2010
Bon dia estimats raioients i contertulians, avui és un dia farcit de notícies, però amb una que destaca per sobre de totes : El 5 a zero. Malgrat tot, a aquest pobre columnista de ràdio local no se li ocudeix res a afegir als mils de rius de tinta que ja han corregut i estan correguent sobre l’esdeveniment de l’any. S’ha dit de tot, des de tot tipus d’alabances pel guanyador, fins a la mofa més ridiculitzant pel perdedor. Però, senyors, la cosa podia haver sigut molt diferent. I si arriba a guanyar el Madrid per zero a cinc? Us dic això perquè aquesta matinada, com que no podia conciliar el son de l’exitació, m’he posat a Internet, a Wikileaks, aquella pàgina que posa a la llum els secrets d’estat, i he descobert, per casualitat, d’entre els milers de documents secrets que avui han vist la llum, una editorial que el diari As tenia redactada des de feia dies, per publicar-la avui mateix, i deia així (no m’invento res): “El mundo entero ha podido comprobar como nuestro Real Madrid hacia trizas con un resultado de escándalo al que hasta hoy era considerado el mejor equipo del mundo. La historia ha hecho justicia y se ha vengado de esos abultados resultados que en estos últimos años el Barcelona había propinado a nuestro representante nacional. Nuestro entrenador ha hecho trizas ese supuesto estilo invencible del Barça, y con un espíritu de lucha encomiable y un acierto propio de los que saben que van ha hacer una gesta histórica, han ridiculizado a un rival que no daba pié con bola , y nunca mejor dicho, y ha acabado de un plumazo con un ciclo que sólo la suerte y los árbitros harán que sus seguidores recuerden. España ha vencido a Cataluña una vez más y se ha demostrado que la raza española no solo es superior a las demás sino que es capaz con gestas como las de hoy de desmontar cualquier argumento separatista: A ver quien quiere hoy la independencia en Cataluña, sabiendo ahora lo que realmente significa ser español? Madrid vuelve de la cruzada con la cabeza del Barça arrastrando, y sus jugadores yacerán en el Escorial al lado del Cid , de don Pelayo i del Generalísimo, con un epitafio que rezará: Madrid campeón, en Espanya nunca se pone el sol”.
De fet , per la data, aquest article el tenien redactat des de feia anys, doncs encara estava escrit amb Olivetti. De totes maneres, m’aposto un pèsol a que setmanes abans del Madrid-Barça de la segona volta, absolutament tot el madridisme, amb els mitjants de comunicació i en Cristiano Ronaldo al davant, estarà convençut de propinar-li una pallissa històrica la Barça, i així ho cacarejaran a tord i a dret als quatre vents, oblidant-se un cop més de que quan més xulos i prepotents es posen més gran és l’hòstia que reben ( el dos a sis, l’Olimpic, l’alcorconazo…) Algú s’ho aposta?
Fins la setmana que vé, que parlarem del govern.